Sovint se sent dir que la dreta espanyola, comparada a l´europea, té tints autoritaris o una greu mancança de sentit democràtic que l´assimilen al feixisme. A vegades aquesta acusació es llança a la lleugera però malauradament, altres vegades, respon a la realitat.
El darrer exemple el tenim amb les declaracions de responsables del Partit Popular en resposta a les acusacions fetes pel jutge Baltasar Garzón per la trama de corrupció política vinculada al seu partit.
Primer de tot, per defensar-se, utilitzen el ventilador: “I tu més!” Com si els pecats dels altres esborressin els seus. Però això, al cap i la fi, és anecdòtic; i si mirem bé, tots els partits ho fan -uns més que d’altres, això sí-, contribuint tots plegats però, inconscientment, al desprestigi de la política.
Però el que no és de rebut i que només fa el PP, és que no té inconvenient en soscavar quan li convé els fonaments del mateix Estat democràtic (a la manera de l´extrema dreta pura i dura) perquè sap perfectament que no tindria res a perdre en el cas d´una nova dictadura, ans tot el contrari, com han demostrat al llarg de la Història d’Espanya els partits amb els mateixos postulats polítics i religiosos que defensa avui el Partit Popular.
Quan l´atemptat de l´11M, sense anar més lluny, no dubtaren en acusar institucions com la mateixa Justícia i la Policia, d´estar confabulades per ocultar proves contra ETA que havia de ser per força, segons els interessos d’aquell moment del PP, l´autora de l´atemptat d´Atocha!
I ara fan el mateix. La trama de corrupció (diferent de la de Jaume Matas a les Illes) i que s’estén a la Comunitat Valenciana i Galicia, ha estat denunciada per càrrecs del mateix PP que durant dos anys han espiat i gravat al principal acusat, Francisco Correa (a no confondre tampoc amb els espies de la Comunitat de Madrid; aquest és un altre cas!). Quan aquesta gent, contraria als procediments de Correa han obtingut prou proves, el novembre de 2007 posen una denuncia a la policia que la trasllada a la Fiscalia Anticorrupció. És a partir d´aquest material que arranca la investigació del jutge Garzón que surt ara a la llum.
Doncs bé. Això tan meridianament clar, no impedeix la secretaria general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, d´acusar el PSOE d´utilitzar el Ministre de l´Interior i la Fiscalia Anticorrupció contra el PP. I Mariano Rajoy amb una posta en escèna teatral declarar que no es tracta “d’una trama del PP” sinó “d’una trama contra el PP” i anuncia que recusarà el jutge Garzón i ataca el ministre Bermejo per la seva assistència a una cacera! O sigui, un cop més no dubten en posar en entredit, sense reparar amb les conseqüències, dues Institucions de l´Estat de Dret -i no n’importa quines, Interior i Justícia!- d’estar a les ordres i de deixar-se corrompre pel partit del govern de torn, com en qualsevol dictadura o República bananera. Si amb aquests tipus d’actuacions s’emporten l’Estat de dret pel davant, no els importa gens, millor que millor, sembla que ells no perdran res, al contrari!
El que també és preocupant al nostre entendre, és que no esclati una onada d´indignació des de tots els mitjans d´informació davant d’aquesta actitud inadmissible del segon partit de l’Estat; i estem lluny de que sigui el cas.
I pel que fa al tema de la cacera –cacera organitzada per un dirigent popular de Jaen que va invitar el jutge i el ministre per separat- l’escàndol no és el que denuncia el PP; l’escàndol és, per a ingenus com nosaltres, que encara avui existeixi aquests tipus “d’actes socials” tan anti estètics com al bon temps del franquisme i de la “Escopeta nacional”. Però aquest és un altre tema.
Avui, la germana desenvolupa una sèrie d’activitats artístiques, en particular la esculptura que podeu apreciar visitant la seva 
