D'un temps, d'un pais

Cada vegada tinc més la impressió que Espanya -la gran majoria de l´establishment, social, polític i intel·lectual- té el convenciment, com en temps de Franco, que “todo està atado y bien atado” i es comporta en conseqüència.

Quan dic “atado” estic parlant de la “indestructible unidad española”. La Constitució la garanteix i com la Constitució és “sagrada”, aquesta Espanya, digna hereva de “los Reyes Católicos”, unitària i essencialista en esperit, també ho és. I queda fora de la llei tot referèndum no autoritzat dintre del marc constitucional, tota vel·leïtat d’autodeterminació d’una de les nacions que la composen.

Que un grup de ciutadans vulgui comptar els partidaris de la autodeterminació que hi ha al seu poble? Prohibit! Aquesta consulta -les coses estan com estan- no aniria més lluny de fer fer el ridícul -en funció dels resultats- a la causa dels seus promotors o de treure la conclusió, donat que el consistori municipal dona suport a l´iniciativa ciutadana, que hi ha una majoria favorable a l´autodeterminació… a Arenys de Munt. La sacrosanta unitat d´Espanya no corre cap perill a suposar que la iniciativa s´estengués per tot el territori espanyol, perquè en aquest cas els resultats, ja se sap, són faves comptades. Òbviament, caldria treure´n democràticament altres conclusions si es tractés del conjunt del territori català. D´aquí la reacció contrària preventiva enregistrada.

Aleshores què? Es pot prohibir alegrement en nom de la democràcia una consulta popular tingui el caràcter que tingui? Sí, perquè diuen alguns, no es fa en nom d´un respecte escrupolós de l´ordenament jurídic vigent. Ho diu, entre d´altres, una personalitat com Gregorio Peces-Barba, eminent jurista d´esquerres i un dels pares destacats de la Constitució.

Doncs bé, aquest home d´esquerres, eminent jurista insubornable, arropant per endavant el futur pronunciament del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, es va permetre posar en dubte, en una entrevista a la cadena SER, la significació del vot del poble català en el referèndum sobre l´Estatut, al·ludint la poca participació! Ara resulta que una consulta de la ciutadania és menys o més vàlida jurídicament en funció del percentatge de l´abstensió enregistrada! O sigui, que compta el vot d´aquells que el dia d´eleccions prefereixen anar-se’n a pescar! I això s´ho permet insinuar, frivolitzant els resultats del referèndum català sobre l´Estatut, l´imminent jurista i home d´esquerres Gregorio Peces Barba!

I parlant de pescar… el peix per la boca mor. S´hagués atrevit el demòcrata i imminent jurista Gregorio Peces-Barba la mateixa actitud despectiva envers el referèndum sobre l´Estatut de Catalunya, si s´hagués tracta d´una consulta favorable als interessos de la seva concepció unitària d’Espanya?

Per un nacionalista espanyol, fins i tot d’esquerres, els nacionalistes -com l´infern- sempre són els altres.

Xile està portant als tribunals els col·laboradors del general Pinochet. Aquí, Iniciativa i ERC registren avui al Congrés de Diputats una proposta de llei per revocar tots els honors i condecoracions reconeguts per l´Estat a Franco, a la seva família i als seus còmplices, els generals Mola -sí, aquell que ordenà al seu exercit: “Hay que sembrar el terror (…) eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosostros”- Moscardó, Queipo de Llano, Yagüe, com a José Antonio Primo de Rivera, Onésimo Redondo i Luis Carrero Blanco.

L´Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica que també ho ha sol·licitat fa uns mesos declara “incomprensible” que “aquells que van destruir la democràcia durant quatre dècades i els seus descendents rebin honors d´Estat”, mentre que els que la defensaren encara es troben a les cunetes”.

No es pot expresar amb més concisió la injustícia que representat la permanència d´aquesta situació.