D'un temps, d'un pais

Us oferim l’article  publicat a LA VEU DEL PAÏS VALENCIÀ 

Us oferim l’article que ens ha  publicat a LA VEU DEL POBLE DE CATALUNYA:

1-   L’avi de Juan Carlos, Alfonso XIII regnà de 1920 a 1931 dsotmetent-sal primer cop d’Estat del segle XX a Espanya perpetrat el  13 de septembre de  1923 pel general Primo de Rivera que encapçalà un Directori Militar  concentrant tots els poders de l’Estat amb el suport  dels militars, bona part dels Industrials, l’Església Catòlica i els sectors  conservadors en general, fins el 14 d’abril de 1931 en que es proclamà  la Segona República desprès  d’unes eleccions municipals.

2-    Durant la República, El 1934, la dreta guanya les eleccions i governa fins que les esquerres tornen al govern a les eleccions de febrer de 1936 amb una aternança lògica del poder.

3-    No acceptant el veredicte de les urnes,  el 18 de juliol de 1936 i les mateixes forces del 1923 encapçalades aquest cop per  Franco, amb l’ajuda exterior del nazisme allemany i del feixisme Italià perpetren un nou Cop d’Estat que degenera en  una Guerra Civil de tres anys fins l’1 d’avril de 1939. Amb la seva victòria Franco estableix una corrupta i cruel dictadura de 40 anys.

4-      Amb Carrero Blanco que serà assassinat per ETA, i el restabliment de la monarquia  Franco considera haver lligat i “ben lligat” la seva succeció restablint la monarquia.

5-      Enfrontat amb Franco  Don Juan abdica i entrega el seu fill Juan Carlos al dictador  que el formarà segons els seus critèris.

7-      El princep Juan Carlos, proclamat rei per Franco,  admetrà que la restauració Borbonica és deguda al cop d’Estat del 18 de Juliol i jurarà els “principis falangistes del Movimiento”.

Històricament la monarquia sempre s’ha sustentat rreu –i obretot a Espanya- amb la religió i a l’inrevés, les religions amb el poder monarquic, fins que Europa fès un pas endavant cap a la racionalitat de la il·lustració i l’enciclopedisme.

Restaurar a Espanya al al segle XX una monarquia, fou un anacronisme solament explicable pel cop d’Estat franquista.Alguns pensaran Que és història passada, passada en efecte però d’efectes mot recents.

Juan Carlos i la reina Sofia, escarmentats pel que li va passar al sogre i pare amb els colonels a Grècia, conscients que no podia haver franquisme sense Franco, i amb Adolfo Suarecoaccionat per l’exèrcit, optaren a Espanya per votar just sortint de la dictadura una Constitucióa monarquiaca , és a dir, allò que Franco havia volgut “atado i bien atado” I amb això estem.

Amb la situación  actual  d  els espanyols tenen avui,  desprès de 30 ans de democràcia, una ocasió en or per desfer-se dels seus dimonis ancestrals i fer d’Espanya per fi un país laïc i emodern, i Felip VI successor de Juan Carlos  imposat per Franco s’ha de sotmetre a la voluntat dels ciutadans que han de poder escollir, més tard o més d’hora, per referèndum si volen viure en Monarquia o República!

 Anem a parlar seriosament.

Primer, cal considerar que el tema és espanyol  i no és una fumerada per embolicar el fracàs simultani i estrepitós de quasi totes les peces  del puzle  de la transició, les autonomies, l’economia, les nacionalitats… El problema l’han de resoldre els espanyols. I no cal remontar-se massa lluny per saber:

1 El rey Juan Carlos fou entronitzat rey d’Espanya jurant els principis feixistes del “movimento nacional” tres dies desprès de la mort de Francisco Franco, Caudillo de España “por la gracia de Dios”, o si alguns prefereixen, pel dictador Franco  vèncedor del cop d’Estat militar contra la República, regim elegit democráticament pels ciutadans.

Històricament la monarquia sempre s’ha s’amparat amb la religió i vice-vera, les religions amb el poder monarquic fins que Europa fès un pas endavant adoptant la racionalitat a través la il·lustració i l’enciclopedisme.

Instaurar al segle XX una monarquia hereditària a Espanya fou un anacronisme solament explicable pel cop d’Estat militar.

Cal reconèixer que Juan Carlos i la reina Sofia, escarmentats pel que li va passar al sogre i pare  Constantino de Grècia, i conscients que no podia haver franquisme sense Franco, obtaren a Espanya per deslligar el que Franco creía haver “atado i bien atado”!

Amb l’abdicació actual a una època  gens comparable als anys trenta els espanyols  tenen una ocasió en or  de desfer-se dels seus dimonis ancestrals i fer d’Espanya per fi un país laïc i modern, i Felip VI de sotmetres a la voluntat dels ciutadans que

han de poder escollir per referendum si volen viure en monarquia o repúlica.

Però repetim, és problema és dels espanyols, La nació catalana   a lo seu i  no perdre un segon en el procès iniciat de decidir allò que vol ser en el seu futur immediat.