D'un temps, d'un pais

Ara resulta que el qui es dona per ofès és Vicente Rambla Momplet, conseller PP de presidència i vicepresident primer del Consell valencià. Exigeix disculpes a la direcció de TV3, ell que les havia de donar als centenars de milers de valencians que de la mateixa manera que veuen la televisió de mig món, volen sentir, amb la seva pròpia llengua, la dels veïns!

Amb l’animalada de clausurar el repetidor pels temps que corren, aquesta gent, o ténen encara la censura ficada al cos, o no s’adonen que posar portes al camp és una iniciativa, tard o d’hora, abocada al fracàs!

Però com un dibuix val més que cent paraules, com deia aquell, aquí tenim la vinyeta de FERRERES a El Periódico:

Amb tots els rius de tinta que van produir les paraules del rei Joan Carles a Hugo Chávez encara no he vist ningú especular sobre com hagués canviat la cosa si en lloc de cridar: “Por qué no te callas!” el monarca li hagués llançat: “Por qué no dejas hablar!” La intenció hagués estat la mateixa, però els seus efectes totalment diferents. En lloc de la voluntat de fer callar, el sentit de la frase s’hagués pogut interpretar com una invitació al diàleg.

I així mateix amb les desafortunades paraules de Joan Ferran. Si en lloc de parlar de “crosta nacionalista” s’hagués limitat a denunciar el partidisme a favor d’unes sigles, el discurs hagués tingut la mateixa força o més, si bé la seva repercussió no hagués estat la mateixa.

Ara bé, potser també que el que es volia evitar justament fos que la denuncia passés sense pena ni glòria; i en aquest cas, s’ha reeixit plenament; al meu entendre, probablement amb més pena que glòria.

Al setmanari valencià El Temps, a Xavier Rubert de Ventós, aquesta setmana, li fan una entrevista d´on recollim aquestes perles:

“…hi havia un centre polític (assenyala a la llunyania, referint-se a Madrid) i, aquí, un centre comercial, cultural i industrial que demanava a Madrid que li posés uns aranzels per guanyar més calés amb unes samarretes de Manchester. Cedeixo poder polític en canvi d´una protecció.”

“Avui dia hi ha l´euro, les fronteres les marquen uns altres i, a més, Madrid i Barcelona han deixat de ser complementàries -perquè l´un era el centre polític i l´altre el centre comercial- i han passat a ser competitives.”

“Com pot ser que el senyor que defensa l´aeroport de Barajas hagi de ser el gerent del meu aeroport? És com tenir de gerent el director de la competència!”

“Els ha estat molt rendible (a la gent de Madrid) de tenir el poder polític, i en saben, en saben més que nosaltres. Tenen molts advocats de l´estat i economistes que miren com fer-te un gol amb els càlculs dels fluxos de no sé què. En tenen el cul pelat.”

“Si jo he esdevingut independentista és perquè he vist que la gent de Madrid tenen raó: si jo fos ells pensaria com ells.”

“El que poden tolerar és el pujolisme. “Usted haga de lobby de los catalanes.” Volen un senyor que vagi allà i vejam què en trec i vejam què et donem.”

“Jo soc més aviat espanyolista. (…) Però és que aquesta relació del peix al cove genera el pitjor d´ells i el ressentiment de nosaltres. S´autoperpetua la reticència d´ells i el ressentiment nostre; és pol·luent i degradant. Soc independentista per a poder estar a Espanya còmodament!

Els dos fracassos de Roca (Junyent) i Maragall demostren que no és possible sentir-se bé a casa d´Espanya. Tampoc no sé quina és la via independentista, no en sé el know-how.”

A Laguardia (Alava), l´únic regidor de EA, Gregorio López Gonzalo, trenca l´empat a favor dels quatre edils del PNV que governa, i els quatre del PP. Un intermediari, un tal Gregorio Ochoa, li proposa 90.000 ‚¬ per canviar el seu vot a favor del PP sobre un camp de golf i construir 320 cases en lloc de 120.

Gregorio López Gonzalo no accepta el suborn;

Ochoa està avui detingut;

i jo em quedo amb la conclusió que en treu el regidor alabés:

“Tener la consciencia tranquila no tiene precio”.

70 milions, 11.000 milions de les antigues pessetes, de descapitalització de Grand Tibidabo en perjudici de 8.000 petits accionistes, d´això se´n diu “apropriación indebida” i es paga, desprès de pactar l´autor del robatori, Javier De la Rosa i la Fiscalia Anticorrupció, amb 3 anys de presó sense garantia de la restitució dels milions!
Algun polític perspicaç, en el seu dia havia considerat De la Rosa “empresari model”. José Maria Tena, l´ex fiscal en cap de Catalunya acostumava anomenar aquests delictes, “delitos de cuello blanco”.
Avui ja no es roben gallines, però per l´equivalent, encara es pot enviar un delinqüent que no sigui de coll blanc a la presó i fer-lo entrar en un engranatge que li arruïna l’existència.

Durant la transició, quan per qüestions de feina voltava pels municipis, sabia el color polític del consistori sense necessitat de consultar cap documentació, únicament observant l’estat de les calçades, de les voreres, la dignificació de les dependències on es rebia la gent a la Casa de la Vila, l´obra pública en general. Si el canvi era significatiu, no hi havia dubte, la majoria governant era progressista, de lo contrari, conservadora; de CiU, vaja.
Aquesta reflexió ve a compte perquè he llegit a la premsa: “Tarragona inverteix 19 milions en monuments. El pla director de restauració de la muralla romana preveu destinar 15 milions d´euros en la pròxima dècada per als 1,5 quilòmetres del mur. Així mateix, la rehabilitació de l´aqüeducte costarà 4 milions. Rosa Rosell, regidora de Patrimoni, negocia subvencions del Govern i la Generalitat.”
Com és que un patrimoni, no ja de Tarragona, sinó de la Humanitat, hagi hagut d´esperar una majoria d´esquerres per elaborar un pla de restauració a fons, buscant i arrencant subvencions a dreta i esquerra? Els de Terres Cavades segur que també tenien un pla, no sé si director, però en tot cas directament rentable per ells.
En temes com aquest, jo tinc la meva explicació. A voluntat de servei igual -parlo en general, no parlo dels de Terres Cavades- el polític conservador té tendència a orientar les seves idees i els seus esforços cap al domini de lo privat, i el d´esquerres -repeteixo, a voluntat de servei igual- cap a lo públic, cap al que és del comú, el que és de tots.
Si teniu una altra explicació -i de segur que existeix- me la dieu i entendré perquè tanta gent que solament viu del seu treball, i que per tot patrimoni té la hipoteca del seu pis -i encara!- vota a dreta; altrament no m´ho explico.