José Blanco secretari d´organització del PSOE, en una entrevista a El País, considerava tancat el desenvolupament de l´Estat de les autonomies amb les reformes dels estatuts que s´han produït en aquesta legislatura. Jordi Sànchez, a El País Catalunya[1], li respon en un article d´on extraiem aquestes dues reflexions:
“Supongo que ni en el PP ni en el PSOE nadie duda que llegarán nuevas demandas para aprofundizar el Estado autonómico, como mínimo aquellas que planteen una reforma de la Constitución para permitir avanzar hacia un Estado Federal.”
(…) “Avanzamos, si nadie hace algo para evitarlo, hacia una colisión de legitimidades, la que pueda emanar de una mayoria amplia y representada en el Parlamento catalán o vasco, y una mayoria representada en el Parlamento espanyol. Si en las formaciones democràticas españolas la única respuesta és la negación, el conflicto està servido.”
És aquesta situació a la que em referia ahir quan parlava de “trampa constitucional de l´organització territorial actual” a l´article anterior d’aquest mateix Bloc. La trampa és voler fer creure que es respecta el dret à decidir quan al mateix temps es considera legítim i democràtic oposar els vots del “conjunt”, als de la “part” que es vol autodeterminar.
Desprès de l´enfocament que fa Jordi Sànchez de la qüestió en el seu article, seria just parlar també, en certa mesura, de “bomba de rellotgeria”.