No sé si la policia ha torturat o no els dos presumptes terroristes (en d´altres temps hagués escrit “etarres”) que ha detingut, com denuncia un amic valencià en un e-correu que arriba a la meva bústia; em guardaré prou de pronunciar-me en un sentit o l´altre per por d´equivocar-me en el cas que la tortura o els mals tractaments foren certs -no avalaré mai aquest tipus de pràctiques- i en el cas contrari, no em perdonaria d’haver acusat falsament uns agents de l’ordre que, en democràcia, aquí, i des de fa massa temps, es juguen la vida defensant la dels altres.
I aquest concepte de “l´ordre” que en d´altres temps tampoc hagués utilitzat, em porta a unes reflexions.
Un concepte com l´ordre, però també la disciplina, l’esforç, o el valor del treball són valors que perden tot el seu sentit en temps de poders absoluts, siguin religiosos, siguin monarquies absolutes o dictadures de tot tipus, on unes minories dirigents moralitzadores els utilitzen com arma de poder, imposant-los als altres sense aplicar-se´ls a ells mateixos. I atacar o menysprear aquests valors pot semblar a alguns una manera de combatre les injustícies comeses en son nom, però això no vol dir en absolut que els valors són caducs com a tals i menys encara que cal renunciar-hi. I només començant per fer seus aquests valors que -diguin-se esclaus, serfs, súbdits, burgesos, proletaris o simplement individus- la humanitat ha pogut progressar en tots els aspectes.
Les forces “de progrés” que al llarg de la Història han fet avançar el benestar, la seguretat i les llibertats individuals i col·lectives de les que gaudim avui, no ho han obtingut renunciant a aquests valors, ans tot el contrari, començant -contràriament als seus adversaris- per imposar-se a ells mateixos ordre, disciplina, esforç i treball per fer triomfar els seus objectius personals o col·lectius.
En l´actualitat tot fa pensar que la societat ha perdut majoritàriament aquests valors que no són ni de dreta ni d´esquerra, que una certa esquerra per inèrcia continua atacant, i una altra ignorant, mentre la dreta que solament els vol per imposar-los als altres en benefici propi, intenta recuperar-los de nou aquí o arreu, per exemple Nicolás Sarkosy a França.
Tornant al correu rebut a favor dels dos terroristes amb eslògans com aquest: PSOE=TORTURADOR, ASESINO Y EMBUSTERO i d’altres encara més absurds, li diré al jove amic que l’envia que els qui tenim uns anys, hem pogut considerar que acabar amb la dictadura franquista, era una necessitat i un objectiu, sinó de tots, al menys majoritàri dintre de la societat, i atacar una dictadura totalitària amb atemptats com el que va acabar amb la vida de Carrero Blanco, tutor designat de la successió de Franco, podia ser inclús moralment lícit. La violència, ja sigui individual o col·lectiva només es pot justificar quan a u li apliquen la força i li tanquen totes les sortides.
Ara bé quan es dona la paraula a la ciutadania o quan aquesta la recupera -malgrat totes les petites o grans trampes que puguin haver, com mantenir en poques mans el poder econòmic i tot el que això representa de dominació laboral, mediàtica, cultural, o inclús, amb la trampa constitucional de l’organització territorial actual- la cosa canvia. I si amb la raó que creiem detenir, som incapaços de convèncer els nostres conciutadans que amb el seu vot poden canviar les coses, només ens queda una solució: com deia aquell, fer-s’ho mirar. Qualsevol altra via -i sobretot la violenta, comporta sempre més inconvenients per al poble que es pretén “salvar” que avantatges.
I per acabar, al jove amic de Sueca li demanaré de pensar si aquesta sistematització de la denuncia de la tortura no respon a una burda estratègia de la que ell es fa instrument; també li diré que no se´n adona del poc favor que fa a la causa del poble basc -i també del poble valencià- que creu defensar, difonent a través la xarxa uns correus amb diatribes irresponsables, la més suau de les quals, és la que hem reproduït.
L’emissió Àgora de Canal 33 cada setmana posa una pregunta que ens envien a casa acompanyada d’aquesta bonica frase “Esperem la seva participació, ja que ens és molt valuosa i enriqueix el debat. Moltes gràcies.”
Avui, la germana desenvolupa una sèrie d’activitats artístiques, en particular la esculptura que podeu apreciar visitant la seva 
