D'un temps, d'un pais

No ja el Partit Popular -aquests no tenen remei, ni al País Valencià ni enlloc!- però sí la resta de partits valencians i la mateixa societat valenciana haurien de prendre exemple del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) i del Bloc nacionalista balear -tots dos al govern- així com de la mateixa societat illenca.

El Consell Social de la Llengua Catalana és un organisme assessor del Govern balear i acaba de proposar unes 1000 idees per enfortir la presència de la llengua del País a la societat i l´Administració. Aquestes idees han estat avalades per 60 representants institucionals i de col·lectius socials. Als debats a porta tancada en el Parlament hi van prendre part des de directives de col·legis religiosos fins presidents de federacions esportives. El representant del PP balear -com no- es va oposar al projecte i va esmenar a la totalitat el text, abandonant el Consell després de la votació. Els resultats foren presentats a la premsa per la consellera d´Educació del PSIB i la directora de Política Lingüística del Bloc.

No esmentarem les 1000 propostes del Pla de Normalització Lingüística; solament cal saber que una de les mesures és que els envasos i prospectes de medicaments -entre d´altres productes- hauran de ser en català; igualment que en educació serà un dret i garantía que el català “sigua la llengua pròpia del sistema educatiu, així com llengua vehicular habitual en la docència com en les activitats no docents, extraescolars i complementàries”. I pensant en la gent gran es preveu que l´alfabetització d´adults i la megafonia dels geriàtrics ha de ser en català. Entre els objectius figura també augmentar l´ús del català en tots els mitjans de comunicació i “concretar mecanismes de control entre els mitjans patrocinats” per les institucions. Publicar i emetre en català serà un requisit per rebre subvencions públiques, i en general, les ajudes institucionals tant per l´esport com per les entitats socials; la condició serà usar la llengua en les relacions, actes i edicions de mitjans. També hi ha l´objectiu d´arribar a que tot el personal de l´Administració que treballe de cara al públic “tingui el coneixement suficient de les dues llengües i utilitzi normalment el català com a llengua de treball”. O siga: a les Illes pretenen tot el contrari del que està perpetrant el PP al País Valencià en el tema de la llengua!

És evident que els resultats no s´esperen d´un dia per l´altre i el projecte “és un pla obert, sense mesures coercitives, impositives”. Però el que també és evident és que les esquerres balears, nacionalistes i no nacionalistes tenen ben clar el que volen; volen ser ells mateixos i no un succedani d´espanyols. Tant cert com que el PP és la dreta pura i dura i la dreta, entre moltes coses, és per essència nacional”¦ espanyola. I seria desitjable que aquells ciutadans que s´estableixen en territoris amb llengua pròpia i no fan el menor esforç per parlar-la tenint-ne´n la capacitat -i no parlem ja dels natius!- foren conscients que el que fan és emparar-se amb la llei del més fort, en aquest cas la de l´Estat.

Al segle XXI, la globalització serà cada vegada més una realitat. Tanmateix, quan més ens acostarem a la necessària governació a nivell global, més protagonisme prendran les identitats. Quan la defensa dels interessos no dependrà de l´existència de fronteres, més valor i respecte adquiriran les identitats diferenciades. Ho estem ja constatant avui: Europa, segons com, és més comprensiva amb les reivindicacions dels drets de les nacions sense Estat que els mateixos Estats, en particular l´espanyol; i això és així, simplement, perquè Europa no té res a perdre i sí molt a guanyar amb la diversitat; Espanya també, però no se´n vol adonar. Aquelles nacions que hauran resistit i sobreviscut a la imposició d´Estats unitaris, podran continuar existint i desenvolupar-se amb normalitat.

Quan això passi, si les esquerres valencianes no han reaccionat i alguns continuen anant a remolc i emmirallant-se amb l´adversari, molt em temo que els valencians haurem desaparegut com a poble, i el País Valencià haurà recuperat, en plenitud, l´estat tan enyorat pels mateixos de sempre, de “provincia levantina”.

Tot i sent legítim que alguns tinguen aquesta aspiració, cal reconèixer que hi han altres ambicions més nobles i molt més interessants pel País Valencià.