Nou document: Josep Castanyer i Fons. Criteri d’un valencianista.
Josep Castanyer havia ocupat al país el càrrec de president del Partit Valencianista d´Esquerres. Un cop a l´exili, ell i el seu germà Angelí van exercir de representants del partit tal com Josep ho escriu des d´Orà en carta del 15 d´abril de 1945 a Gaetà Huguet que resideix a Montpeller i que acabava de constituir el Bloc Nacionalista Republicà del País Valencià.
La carta és un primer contacte amb Huguet, i el motiu, l´adhesió del PVE al Bloc, i ho fa amb aquests termes: “Per això considerem un deure i un honor per a nosaltres (…) que el “Partit Valencianista d´Esquerra figure des del primer moment entre els signants del manifest.” I en nota a peu de pàgina precisa: “Com a signatura al peu del manifest de constitució del Bloc, hauria de figurar la següent: Pel Partit Valencianista d´Esquerra, CASTANYER FONS.”
En aquesta mateixa carta informa Gaetà Huguet d´algunes de les activitats que havien portat a terme a Orà els dos germans, com la constitució d´un organisme “Unió democràtica d´Acció Valenciana” així com alguns treballs, Resenya històrica del valencianisme polític escrit per Angelí (ja publicat ací mateix) i Criteri d´un valencianista, escrit per ell mateix i que editem avui.
El seu valencianisme ni era nostàlgic ni folklòric: “per a que el valencianisme siga una força, és innegable que ha d´ésser, abans que tot, una solució politico-social per a la realitat històrica del País Valencià”.
Es defineix federalista i crítica la política duta a terme pels partits espanyols com queda palès en aquest passatge que, tot i descrivint la situació internacional al final de la segona guerra mundial, el text, al nostre entendre, conserva plena vigència pel que fa a la política interna espanyola:
“Mentre tots els pobles lluiten per conquerir el dret i l´exercici de llur autodeterminació els nuclis rectors de la política espanyola semblen afanyar-se – en jornades intensives- cap a la troballa d´un « amo » afectuós i simpàtic que ens garantitze la vida i la ficció constitucional, a base d´una servitud ideològica que paralitza l´impuls generós de les masses espanyoles. Si Espanya vol recobrar la legitimitat de la seua sobirania, ha de crear la unitat espiritual a base de trencar el simulacre d´unitat política, adaptant-se a les realitats federalistes de la diversitat Ibèrica i afrontar els problemes socials amb la resolució creadora d´una veritable revolució nacional.” A.C.