Archive for agost, 2009

Criteri d’un valencianista

Dissabte, agost 8th, 2009

Nou document: Josep Castanyer i Fons. Criteri d’un valencianista.

Josep Castanyer havia ocupat al país el càrrec de president del Partit Valencianista d´Esquerres. Un cop a l´exili, ell i el seu germà Angelí van exercir de representants del partit tal com Josep ho escriu des d´Orà en carta del 15 d´abril de 1945 a Gaetà Huguet que resideix a Montpeller i que acabava de constituir el Bloc Nacionalista Republicà del País Valencià.

La carta és un primer contacte amb Huguet, i el motiu, l´adhesió del PVE al Bloc, i ho fa amb aquests termes: “Per això considerem un deure i un honor per a nosaltres (…) que el “Partit Valencianista d´Esquerra figure des del primer moment entre els signants del manifest.” I en nota a peu de pàgina precisa: “Com a signatura al peu del manifest de constitució del Bloc, hauria de figurar la següent: Pel Partit Valencianista d´Esquerra, CASTANYER FONS.”

En aquesta mateixa carta informa Gaetà Huguet d´algunes de les activitats que havien portat a terme a Orà els dos germans, com la constitució d´un organisme “Unió democràtica d´Acció Valenciana” així com alguns treballs, Resenya històrica del valencianisme polític escrit per Angelí (ja publicat ací mateix) i Criteri d´un valencianista, escrit per ell mateix i que editem avui.

El seu valencianisme ni era nostàlgic ni folklòric: “per a que el valencianisme siga una força, és innegable que ha d´ésser, abans que tot, una solució politico-social per a la realitat històrica del País Valencià”.

Es defineix federalista i crítica la política duta a terme pels partits espanyols com queda palès en aquest passatge que, tot i descrivint la situació internacional al final de la segona guerra mundial, el text, al nostre entendre, conserva plena vigència pel que fa a la política interna espanyola:

“Mentre tots els pobles lluiten per conquerir el dret i l´exercici de llur autodeterminació els nuclis rectors de la política espanyola semblen afanyar-se – en jornades intensives- cap a la troballa d´un « amo » afectuós i simpàtic que ens garantitze la vida i la ficció constitucional, a base d´una servitud ideològica que paralitza l´impuls generós de les masses espanyoles. Si Espanya vol recobrar la legitimitat de la seua sobirania, ha de crear la unitat espiritual a base de trencar el simulacre d´unitat política, adaptant-se a les realitats federalistes de la diversitat Ibèrica i afrontar els problemes socials amb la resolució creadora d´una veritable revolució nacional.” A.C.

Mai res està definitivament perdut

Divendres, agost 7th, 2009

racismeEl titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número u de Montcada (País Valencià) Joaquim Bosch, ha condemnat un individu, autor d´insults xenòfobs, a 480‚¬ de multa i 1.000 ‚¬ d´indemnització a la víctima. No sé si és molt o poc per un delicte com aquest però tal com van les coses al País Valencià ens en hem de felicitar.

L´autor dels insults és un pare de família capaç de dir-li a la mare d´una nena coses com aquestes: ¿Porqué no coges a tu hija, que está agobiando a la mía? ¿O quieres que te dé un par de hostias? I entre altres improperis “india de mierda”, “vete a tu puto país”, “en España hay que seguir unas reglas, inmigrante de mierda”.

La immigrant, d´origen equatorià esclatà en un plor. Arriba el seu marit, professor d´institut i l´energumen els llençà a tots dos: “Iros a vuestro puto país, inmigrantes de mierda”.

Pura misèria moral que et fa dubtar de la condició humana.

Però el que no devia esperar l´agressor és l´actitud del marit que li va respondre en la nostra llengua compartida: “Soc valencià i la meua dona, els meus fills i tu tenim el mateix dret d´estar ac픝.

I creieu-me; en les circumstancies actuals, que algú doni una lliçó de saber estar i de civisme, i que a més ho faci en valencià quan per aquestes contrades tot està orientat per fer perdre a la pròpia llengua el seu ús social, no és que el fet compensi una agressió repugnant, però si que resulta ser un bàlsam que fa pensar que mai res està definitivament perdut.

La gent d’Orange Market no savia el que es feia

Dimecres, agost 5th, 2009

Desprès de no fer cas dels dos instructors en Madrid i València i d´acusar el primer jutge de la trama Gürtel Baltazar Garzón de tots els mals, el Partit Popular, ara sí, creu en la Justícia espanyola.

I és just de reconèixer que sempre hi ha cregut”¦ sempre que les decisions judicials li han estat favorables. I no se li pot reprotxar res al PP car si es comporta així és perquè pot, perquè els seus votants que són com ell -cosa lògica- o ell com els seus votants, li ho permeten.

Dos dels tres magistrats de la sala de lo Civil i de lo Penal del Tribunal Superior de Justícia de València han arxivat el cas després d´admetre que el president de la Generalitat Valenciana i altres dirigents del PP han rebut els famosos vestits i que el president Camps no ha pogut provar que els ha pagat. Han arribat a la conclusió que no hi havia connexió entre la decisió d´adjudicar els contractes i els regals rebuts.

I cal felicitar els magistrats que han decidit arxivar el cas de posar en evidència la frivolitat dels caps de la trama corrupta. Els contractes adjudicats a dit anaven caient i ells obsessionats en obsequiar a persones que no els podien afavorir! I ningú per fer-los veure el seu error.

I són els magistrats del TSJCV amb el seu president que coneix bé Francisco Camps fins al punt de que n´és “més que amic” els que han hagut d´obrir els ulls a aquests ingènus d´Orange Market.

Al meu entendre, a partir d’ara, la trama hauria de regalar els vestits als representants de la Justícia que amb el seu treball li eviten de malgastar els diners fent obsequis a gent que “no tenien competències ni influïren en l´adjudicació dels contractes”.

Conclusió de tot l’assumpte: Alvaro Perez, “El Bigotes”, no sabia el que es feia i els regals anaven a parar a les persones equivocades.

I una altra conclusió: el Tribunal, amb la seva resolució, ha deixat més que palès que es reberen els vestits i que és la trama que els pagà; això sí, pel Partit Popular els culpables som tots els altres.

… i tot el que puga reclamar el nostre veí!

Diumenge, agost 2nd, 2009

Escriu Biel Mesquida en un article a El Periodico “La cultura, com a idioma de la bondat contra el mal; la civilització, el remei contra totes les formes bàrbares, antihumanes”.

I no sé perquè aquesta frase m’ha fet pensar en la societat valenciana contemporània on la dreta autòctona ha demostrat, en el tema de la identitat, dels orígens i de la llengua, no que siga bàrbara i antihumana però sí una manca total de cultura. I aquesta manca de cultura s’ha traduït en un atac del mal, en aquest cas no contra la bondat, sinó contra la racionalitat i la realitat del que som i d’on venim els valencians i la nostra llengua. Aquests atacs, caracterítzats -insistim- per la incultura, no han procedit d’una sola capa de la societat malauradament, però han estat propiciats i orquestrats per les classes benestants i el partit que les representa, el PP. Encara que pot haver-hi alguna Coalició’n que en reclame el copyrigth.

Arreu, històricament, qui ha tingut més accés a la cultura han estat precisament les capes benestants, la qual cosa els permet defensar de la forma més idonia els seus interessos, guardant les formes i no prostituïnt la seva intel·ligència. A més dels mitjans econòmics, la seva cultura justament els permet generalment trobar en cada ocasió el comportament adequat sense haver de recórrer a extrems indignes de la cultura a la que han tingut accés.

Què ha passat amb la societat valenciana? És que no hi ha una burgesia mínimament culta capaç d’alçar el crit al cel contra alguns arguments i actituds que avergonyeixen? Uns arguments i unes actituds que salpiquen fins a les més altes autoritats polítiques que regenten la vida del país. I no estic parlant dels regals rebuts dels “amiguitos del alma” corruptes i les mentides públiques en que la primera autoritat del país ha caigut, que també.

Els exemples per fer dir a la societat valenciana “Fins aquí hem arribat!” serien inacabables, com la pallassada del Conseller Font de Mora no trobant altra idea genial per eludir l’assignatura Educació per la ciutadania amb la que no està d’acord que pretendre impartir-la en anglès; o la pressió inacceptable exercida pel PP i en particular Frederico Trillo sobre el Tribunal Superior de Justícia de València, el president del qual, Juan Luis de la Rúa, és d’altra part, més que intim amic de Francisco Camps.

Però l’exemple que, el mires per on el mires, no hi ha per on agafar-lo i que resumeix el poc estil i la poca categoria que es despren de tot plegat és el següent: Arribar a formular en una Llei Orgànica com és un Estatut: “Volem això i això… i tot el que puga reclamar el nostre veí!