Archive for agost, 2011
Mesquita segons Convergència i Unió
Dimecres, agost 31st, 2011On vas Acció Cultural?
Dimecres, agost 24th, 2011
Amb aquest titular Aquil·les Rubio a l’Accent.CAT acaba de publicar un article que m’hagués agradat fer i no m’he he atrevit a escriure. I no perquè no n’hagi tingut alguna vegada ganes. No l’he escrit perquè sempre he pensat que el valencianisme- entenent-nos, que quedi clar per si fes falta- no el valencianisme espanyolista dels enemics del país Valencià, sinó el nacionalisme valencià, tenia justament massa enemics a la sortida del franquisme desprès de 40 anys de dictadura per ser el moment d’anar marejant la perdiu; i quan homes com Eliseu Climent o el mateix Fuster han pogut cometre errors -i n’han comès alguns – no pel que fa a la cultura comuna que compartim amb el Principat i les Illes, però sí polítics- no era qüestió d’anar distraient el personal. A aquests dos personatges els hi devíem i els hi devem massa per prendre el risc de donar gasolina als enemics del País Valencià.
Aquil·les Rubio ens acaba de demostrar que es poden dir les coses de manera com cal sense confusionisme possible. Us invito a llegir el seu article del qual extraeiem aquesta frase: “El tancament de TV3 i les multes contra Acció Cultural han acabat de donar el colp de gràcia a una entitat víctima de la seua prepotència, de la seua desconnexió dels moviments de base, de la seua elitització i burocratisme, i d’una macroestructura sustentada en les subvencions i no en les capacitats econòmiques i militants del moviment popular”.
Actualment algunes forces -entre les qals Compromis-, están pel bon camí. No sé si sempre ho han estat però ara tot indica que sí. Estan lligant fils, els fils que van del valencianisme popular republicà que durant el franquisme no es podía ni esmentar i solament es podien utilitzar aquelles armes que el franquisme no tenia més remei que tolerar, el catalanisme catòlic conservador “bien pensant” d’Omnium Cultural. Un catalanisme que en aquell temps personalment vaig seguir des de l’exili.
Finalitzada la guerra, Òmnium, fundada per catalans que combatiren des de Burgos amb els sublevats, però que tanmateix va tenir més endavant el mèrit de subvencionar la cultura catalana, de mantenir el foc d’alguna manera, amb aquesta visió dels seus interessos de classe de cara al futur que tenen els consevadors de tot el món, però amb l’objectiu d’altra banda, de silenciar i liquidar l’exili repúblicà català i en particular el seu màxim representant, el president Tarradellas. Un president que tal com va demostrar, va ser capaç de fer trontollar tots els plans dels seus adversaris, en tot cas els personals; Més enllà, les solucions políticament s’els escapaven a tots, incl.òs al mateix president.
Pel País Valencià ha arribat el moment de parlar clar i unir esforços. Com dèien els de la generació del 30 als companys del Principat: a “fent país valencià segur que ens trobarem!” De moment la unitat de la llengua ja és una realitat, i no és poca cosa.
El Museu Imaginari
Dilluns, agost 22nd, 2011
De l’11 al 20 d’Agost, El Cercle d’Art de Foios ha presentat el Museu Imaginari les obres del qual podeu apreciar en aquest bloc, amb un parlament de la presidenta del Cercle , Anna Ruiz, regidora de cultura de l’ajuntament. Anna presentà la meva pintura i parlà de manera sentida del meu pare, de l’home i del poeta que va conèixer a Paris i que la va marcar tal com ho va expressar.
L’objectiu del MUSEU és posar la tècnica de la miniatura al servei de la reproducció de les obres dels grans mestres de la pintura. Una forma inèdita de donar-les a conèixer. Amb les reproduccions a la mateixa escala s’obté i es materialitza una visió comparativa dels respectius formats de les obres que formen el MUSEU que un llibre ld’art difícilment pot donar. A part de la qualitat com a pintura, com a reproduccions i com a miniatures, la informació que procura la mostra és abundant donant el nom dels pintors, el títol de les obres, l’any de realització dels originals i el museu on estan exposats. La selecció de les 45 reproduccions del museu respon a dos critèris principals ; un, el tema (el Guernica , denúncia del primer bombardeig de la història d’una població civil) hi havia de figurar. I el segon critèri de selecció ha estat la valua del pintor. No podien faltar ni Velásquez, ni El Greco, ni Goya, ni Picasso -gran entre els grans- ni Miró ni el “nostre Sorolla, el qual, disposant d’un un Estat com cal, seria considerat mundialment com un dels més grans impressionistes, a l’altura dels de l’escola de París.
La mostra que ja ha recórregut diferents municipis de les comarques de Barcelona, probablement seguirà un itinerari semblant per alguns pobles del País Valencià.
A part la qualitat com a reproduccions, pintura i miniatures, el fet de coïncidir l’exposició els dies de les festes del poble al saló d’actes de l’ajuntament donant al carrer major, i l’originalitat de la mostra, diferent d’una exposició tradicional de pintura, ha fet que la concurrencia hagi estat nombrosa i l’èxit de públic assegurat.
José Luis Sampedro i la visita del papa
Divendres, agost 19th, 2011
Un país rabiosament laïc!
Dimecres, agost 17th, 2011Aquestes són les frívoles paraules recents de no sé quin bisbe, i a sota una missa a l’espai públic preparant l’arribada del papa!
Demencial
Diumenge, agost 14th, 2011
La nit del 29 de desembre de 1936, a la curba de l’Esparragal en la província d’Avila, prop dels pobles de Candeleda i Poyales del Hoyo, tres dones, Virtudes de la Puente Pérez de 53 anys, Pilar Espinoza Carrasco de 43 i Valeriana Granada de 26 i embarassada de mesos foren “passejades, ultrajades, assasinades i enterrades al mateix indret”.
Gràcies a l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) fa uns anys varen ser exhumades i enterrades en una tomba del cementiri municipal de Poyales malgrat l’oposició de l’alcaldessa del PP que segons conten en el poble era una descendent de qui les va matar, i es negava a cedir l’espai al cementiri. L’exhumació va tenir en aquell temps una gran repercussió inclus a la premsa dels Estats Units perquè era la primera vegada que un testimoni directe de nom Obuldia -morta d’ençà- assistia a una exhumació, desprès de tenir la satisfacció d’haver donat per fi sepultura a la seva mare . Obuldia tenia 12 anys al moment de lcrim.Tanmateix la van pujar al mateix camió, però se salvà perquè un dels falangistes s’apiadà d’ella a l’últim minut. Obuldia va haver de conviure tota la vida amb els assassins de la seva mare i haver de passar al costat d’on intuia que estava enterrada.
El passat 30 de juliol, amb la sola potestat del seu càrrec, el reelegit actual alcalde, també del PP, ordenà obrir el panteó, sense la presència dels descendents que tant havien lluitat per donar als seus una tomba digna , feu retirar els cossos que hi descansaven i inhumar-los de nou a escassos metres en la fossa comú del mateix cementiri, i sense que hi figuri cap nom ni la data en que foren assassinades.Per si no fora poc, a principis d’any set represaliats de pobles veïns foren depositats en la mateixa tomba i els seus noms afegits a la làpida que havien sufragat els familiars de les tres dones sense cap registre ni que algú ho autoritzés i prengués la decisió. A la neta de Virtudes no li va agradar això i decidí desenterrar la seva avia i donar-li sepultura junt al seu pare. Per això va comptar amb un amic de la famílaelecte també del PP que assetjat per la neta va obtenir l’autorització de desenterrar els 10 cadàvers, tornar a Virtudes el cos de la seva avia i tornar a enterrar els altres nou en la fossa comú!
Aquesta història és il·lustrativa de per què havien de passar tants anys amb la dictadura: per protegir amb la complicitat de tothom els vencedors dels crims que havien comès. Els morts a mans dels vençuts varen tenir temps de ser censats, inventariats i publicitats.
I l’altra lliçó de la història és que el PP és el digne representant dels vencedors i no mou un dit que pugui aportar pacificació. A contràri, alimenta la discòrdia allà on pot per mantenir content el seu electorat franquista.
El tandem PP CiU
Dissabte, agost 6th, 2011
Peridis El País
Els reflexes anti democràtics del PP valencià
Dimecres, agost 3rd, 2011
L’Expresident Camps, aquell que es sacrifica per Rajoy i Espanya, havia negat a l’oposició de forma sistemàtica fins la seva obligada demissó un dret tan elemental com la mateixa democràcia, donar a l’oposició els contractes passats pel govern valencià amb la trama corrupta Gürtel. Aquest mes de juny el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va sentenciar que aquesta negació era anti constitucional. I ara Compromís ha tornat a enregistrar de nou les 1508 sol·lituds de documentació generada entre 2003 i 2008 que ja havia fet prenent així la paraula al nou president Carlos Fabra que s’ha compromès a donar els contractes que Camps havia refusat. Ara veurem, ha dit Mònica Oltra si és certa la predisposició de transparència i normalitat democràtica anuciada pel nou president en roda de premsa. Davant la matització posterior de Carlos Fabra sobre la seva promesa , Compromís d’entrada li ha exigit que retiri el recurs de cassació que el govern del PP va interposar contra la sentència del TSJPV per continuar blindant l’accès de l’oposició a la documentació. Tot sembla indicar que en aquest tema i en d’altres Compromis estigui en la bona ona. També Esquerra ha sol·licitat la retirada del recurs del PP. I potser calgui lamentar un cop més la discreció dels socialistes valencians en aquest tema com en tants altres.
Avui, la germana desenvolupa una sèrie d’activitats artístiques, en particular la esculptura que podeu apreciar visitant la seva 
