M’agradaria que aquest blog tingués l’audiència suficient com per merèixer una denuncia per aquest titular voluntàriament irreverent, i poder solidaritzar-me amb Garzón més enllà d’una actitud verbal.
El Consell Superior General del Poder Judicial ha acaba de suspendre el jutgeBaltazar Garzón del Jutjat Central d’Instrucció 5 de l’Audiència Nacional per investigar els crims del franquisme. El grup del Consell afí al Partit Popular s’ha oposat a la celebració d’una comissió permanent prèvia urgent que autoritzés la petició de Garzón d’anar-se’n en comissió de servei com asessor de la Fiscalia de la Cort Penal Internacional de la Haya, impedint d’aquesta manera al jutge una sortida digna. La dreta és implacable. O s i no, que ho pregunten a les famílies de les víctimes del franquisme desaparegudes en les cunetes.Com a dit l’inefable president de la Generalitat Valenciana acusat de corrupció en el cas Gürtel: “de la “caceria – així és com aquesta gent qualifica l’acció de la Justícia contra el PP i contra el mateix Camps en particular- ja n’hi han dos fora”, es refereix al jutge BaltazarGarzón i a l’ex ministre de Justícia Mariano Bermejo.
Que governin les esquerres, per fidelitat als principis democràtics, o la dreta, per “passar-se per forro” els mateixos principis, i com diu el poeta: “té raó el sol -en aquest cas la dreta-i el món fa el que ell vol!”
independentistes amb un mínim sentit de la racionalitat han d’estar en desacord amb els organitzadors dels referèndums per la independència. Al risc de repetir-me, quina mania tenen alguns en voler comptar-se i posar en evidència que a horesd’ara l’independentisme és minoritari.
No es tracta de ressuscitar-les; d’això, com sempre, ja ho fa prou la dreta espanyola. Es tracta de que les dues Espanyes existeixen. Una és la dels vençuts del cop d’Estat militar, L’esquerra que va acceptar al final de la dictadura la continuitat de totl’aparell franquiste. ahir reclamava justícia al paranimf de la Universitat de Barcelona, i demà, diada dade Sant Jordi, es manifestarà plaça Sant Jaume; l’altra Espanya és la d’un Partit Popular que no accepta ni tan sols que les famílies de les víctimes de Franco retrobin i enterrin dignament, setenta anys desprès d’acabada la guerra, les restes del seus. Una dreta insensible que no té escrúpuls. defensora de les “essencies pàtries” no té inconvenients tampoc en atacar i el jutge Garzón, a més del tema de les fosses, per instruir la trama de corrupció lque infecta les seves files.Com ataca, de la mateixa manera, el cos policial per haver-los investigat.
Des del “cafè per a tots”, hem assistit a una evolució de les mentalitats a tot l’Estat i les fins i tot dels ciutadans de les autonomies més “centralistes”, per dir-ho d’alguna manera, han trobat gust a les transferènciesde competències i a la gestió de pressupostos. Si això ha estat així en aquells indrets on no somniaven amb autogovernar-se, ens podem imaginar l’evolució positiva allà on els seus habitants havien mostrat vaspiracions nacionals com el País Valencià i inclús Andalusia; sense parlar òbviament del País basc o Catalunya.
En el precísmoment de la publicació del sumari de la trama corrupta Gürtel que acorrala el PP, l’alcaldessa de València, Rita Barberà aprofita l’ocasió per intentar matar d’un tir dos pardals:derribar el Cabanyal, el barri marítim de València, i lfer diversió sobre la corrupció generalitzada del seu partit, la qual, des de la impunitat en el cas Nasseiro i Zaplana, s’ha extès a Madrid, lesIlles amb Matas, i al País Valencià amb Camps i Costa.
L’opinió pública valenciana estàdonant mostres de rebutjarel comportament prepotent dels seus governants i cada cop més manifesta la seva indignació. És malaguanyat que l’oposició sigui incapaç d’unir-se i de formular un projecte de País econòmicament,social icutural basat en uns princ ipis a l’oposat d’aquesta gent.
Desprès de l’article “A
Avui, la germana desenvolupa una sèrie d’activitats artístiques, en particular la esculptura que podeu apreciar visitant la seva 
