Des del “cafè per a tots”, hem assistit a una evolució de les mentalitats a tot l’Estat i les fins i tot dels ciutadans de les autonomies més “centralistes”, per dir-ho d’alguna manera, han trobat gust a les transferènciesde competències i a la gestió de pressupostos. Si això ha estat així en aquells indrets on no somniaven amb autogovernar-se, ens podem imaginar l’evolució positiva allà on els seus habitants havien mostrat vaspiracions nacionals com el País Valencià i inclús Andalusia; sense parlar òbviament del País basc o Catalunya.
Aquí tothom, Institucions i societat, està a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.
El president Montilla ha estat prudent. Tot i així ha deixat ben clar que a igual que la majoria del Congrés, del Parlament i del poble català en referèndum, considera constitucional el nou Estatut.
No es tracta ací de posar-se la venda abans la ferida com diuen alguns.
Tanmateix, un dictàmen contrari als interessos de Catalunyadel recurs presentat pel Partit Popular davant elT.C, una institució desprestigiada, incapaç d’aplicar les pròpies normes de renovament dels seus membres i que ha tardat vora quatre anys a fer públic el seu dictamen, és inacceptable.Si aquest Tribunal modifica en totalitat o en part l’Estatut, sembla que actualment la majoria dels partits catalans es mostri partidària d’una acció unitària darrere les Institucions, en primer lloc del govern de la Generalitat,i en aquest cas, la responsabilitat del president seria primordial, i amb ell la del seu partit el PSC . De fallar, seria, als ulls de molts ciutadans, hipotecar un cop més les perspectives del federalisme.
Davant la situació em permeto suggerir la següent sortida: continuar aplicant cada un dels punts de l’Estatut aprovat pel Parlament, el Congrès, i en referèndum pel poble català. És a dir continuar com el govern de Catalunya ha vingut fent fins ara però aplicant d’immediat, sense esperar, els punts conflictius. No ridiculitzar els instruments legislatius i deixar a d’altres, posant nous recursos puntuals, l’ intent de salvar el prestigi d’una sindicatura i d’un Estat devaluats.
En el precísmoment de la publicació del sumari de la trama corrupta Gürtel que acorrala el PP, l’alcaldessa de València, Rita Barberà aprofita l’ocasió per intentar matar d’un tir dos pardals:derribar el Cabanyal, el barri marítim de València, i lfer diversió sobre la corrupció generalitzada del seu partit, la qual, des de la impunitat en el cas Nasseiro i Zaplana, s’ha extès a Madrid, lesIlles amb Matas, i al País Valencià amb Camps i Costa.
L’opinió pública valenciana estàdonant mostres de rebutjarel comportament prepotent dels seus governants i cada cop més manifesta la seva indignació. És malaguanyat que l’oposició sigui incapaç d’unir-se i de formular un projecte de País econòmicament,social icutural basat en uns princ ipis a l’oposat d’aquesta gent.
Per investigar els crims franquistes i a instàncies d’una querella presentada per un sindicat d’extrema dreta i de Falange Española de las JONS, la Justícia espanyola pretén seure el jutge Baltasar Garzón al banc dels acusats!
Acabo de rebre al meu correu un pamflet amb el titol: Señorías, quitaré el crucifijo !Un text que no tinc inconvenient en reproduir.(Permetent-me –això sí- senyalar alguna paradoxa de les quecontè el text en forma de carta adreçada als membres del Congrès: Ilustrísimos Sres/as Diputado/as:
La corrupció a l’Esglèsia s’extenia als Cinc Continents.El Papa actual també ha estat encobridor de l’escàndol.
Desprès de l’article “A
Avui, la germana desenvolupa una sèrie d’activitats artístiques, en particular la esculptura que podeu apreciar visitant la seva 
