D'un temps, d'un pais

Si el cop d’Estat del 23F hagués triumfat,  a l’aixecar-se  el el dia s’hagués passat als afusellaments com demostren les llistes  dels espanyols condemnats a mort pels sublevats a les quals ha tingut accés ACTUAL i que reproduim ací limitant-nos  als jurnalistes i alguns artistes; no hi figuren a la llista, per interminable,  els polítics, ni Madrid ni Barcelona. Tot fa pensar que hagués passat com el 36 en Medina de Rioseco (Valladolid)com podeu llegir a continuació .

I aqui cal restablir la veritat històrica i insistir una vegada més que mentre en la zona “nacional” es va procedir a un genocidi contra  l’aversari polític alentat i planificat per les autoritats sublevades, els crims en la zona republicana foren perpetrats per quatre desgraciats als quals s’oposaven les forces de l’ordre del govern republicà al mateix temps que havia de lluitar contra els sublevats.

(Esparreguera 1916-Barcelona 2008)

A Francesc Espriu que veiem pintant la Nuri, el vaig conèixer a París i vam continuar la nostra amistat a Barcelona.

 Abans de cedir la paraula a Marius Espriu voldria remarcar d’entrada la importància de l’obra d’Espriu, una obra  que podem apreciar  en el DVD que ens ofereix ací mateix Marius, d’una durada de 47 minuts i  que mostra cronològicament una àmplia selecció de les obres fins  arribar a les aquarel·les de París i paisatges de Vilaverd, passant per les marines i les impressionants escenes  dels guerrers medievals.    També  ens ofereix l’opuscle que relata la trajectòria d’una vida basada en tres conceptes, pintura, inspiració i lluita, una vida que per la nostra part resumim en aquesta  introducció en quatre dates significatives :

 –     El 18 de juliol de  1936, als 17 anys, Espriu s’allista a l’exercit republicà i combat al front d’Aragó on és ferit.

–     Al 39 com tants, s’exilia a França i desprès de passar pel camp de concentració d’Argelers va a parar a la ciutat universitària  de Montpeller integrat en un grup d’estudiants sostinguts pel Comitè Britànic d’Ajuda als Refugiats.

–   El  26 de gener de 1941 torna a Barcelona i participa a la creació del que serà el Front Nacional de Catalunya. 

–   En novembre del  43 és detingut i passa dos anys a la Model d’on surt en llibertat condicional el novembre de 1945.

Per la nostra part sempre hem pensat, i avui més que mai,  amb les injustícies  d’aquest país, també en el camp de l’art,  on els successius responsables culturals de la Generalitat de Catalunya subjugats per la pintura no figurativa , no han valorat ,  al nostre entendre, l’obra d’Espriu com es mereix. Com  diu el mateix pintor: ” apartat de les modes, confio en la sensibilitat de la plàstica i  en el món particular de la pintura  on sortosament existeix el diàleg de sensibilitats que per diverses que siguin sempre poden trobar-se en l’emoció i la contemplació”.

 Abans de cedir la paraula a Marius Espriu no voldria de  deixar de retre  homenatge a Maria Cabedo, la companya, i fins la seva mort, suport incondicional  del pintor.

A.C.

*****

 Viviem a Gràcia i   la mare encara era entre nosaltres. Va sorgir la idea de fer un llibre sobre la vida i obra de Francesc Espriu.

El 2005 va veure llum el llibre de Zeneida -Sardà, Francesc Espriu o la màgia dels colors, Pagès editors…(1)

L’opuscle   recull la part principal de l’esborrany del vell projecte de llibre, inclosa una petita selecció de les fotografies que havien d’acompanyar-lo.

El  DVD mostra una part molt significada de l’obra de F. Espriu, ben acompanyada per fragments musicals escollits per Natàlia que és la realitzadora del muntatge final del DVD.

Espriu es va mantenir fins la seva mort  fidel el seu profund sentit de l’amistat i seva passió per Catalunya.

F. Va continuar pintant tant fins el darrer moment, convençut com sempre que la seva millor obra encara estava per fer…

El cert és que va morir  treballant en una de dimensions respectables i d’una, encara, més respectable qualitat artística…Qui escriu aquestes línies sap força bé de què està parlant.

I res més que desitjar-vos una bona estona gaudint el plaer d’una àmplia mostra de l’obra pictòrica de Francesc Espriu, ben acompanyada d’una música bona i escaient.

Qui escriu aquestes línies sap força bé de què està parlant.

I res més que  desitjar-vos una bona estona gaudint el plaer d’una àmplia mostra de l’obra pictòrica de Francesc Espriu, ben acompanyada d’una música bona i escaient.

Màrius Espriu,

1. Opuscle Un pintor i el seu temps

2.Vídeo sobre l’obra de F.Espriu.

.

1-   En el seu moment Àngel Castanyer va publicar  una critica del llibre de Zeneida Sardà, Francesc Espriu o la màgia dels colors (Pagès editors).