El Museu Imaginari

agost 22nd, 2011

IMG_0792CartellDe l’11 al 20 d’Agost,  El Cercle d’Art de Foios ha presentat el Museu Imaginari les obres del qual podeu apreciar en aquest bloc, amb un parlament de la presidenta del Cercle , Anna Ruiz,  regidora de cultura de l’ajuntament.  Anna presentà la meva pintura i parlà de manera sentida del meu pare, de l’home i del poeta que va conèixer a Paris i que la va marcar tal com ho va expressar.

L’objectiu del MUSEU  és posar la tècnica de la miniatura al servei de la reproducció de les obres dels grans mestres de la pintura. Una forma inèdita de donar-les a conèixer. Amb les reproduccions a la mateixa escala s’obté  i es materialitza una visió comparativa  dels respectius formats  de les obres que formen el MUSEU que un llibre ld’art difícilment pot donar. A part de la qualitat com a pintura, com a reproduccions i com a miniatures,  la informació que procura  la mostra és abundant donant el nom dels pintors, el títol de les obres, l’any de realització dels originals  i el museu on estan exposats. La selecció de les 45 reproduccions del museu respon a dos critèris principals ; un, el tema (el Guernica , denúncia del primer bombardeig de la història d’una població civil) hi havia de figurar. I el segon critèri de selecció ha estat la valua del pintor. No podien faltar ni Velásquez, ni El Greco, ni Goya, ni Picasso -gran entre els grans- ni Miró ni el “nostre Sorolla, el qual, disposant d’un un Estat com cal, seria considerat mundialment com un dels més grans impressionistes, a l’altura dels de l’escola de París.

La   mostra  que ja ha recórregut  diferents municipis de les comarques de Barcelona, probablement seguirà un itinerari semblant per  alguns pobles del País Valencià.

A part la qualitat com a reproduccions, pintura i miniatures, el fet de coïncidir l’exposició  els dies de les festes del poble al saló d’actes de l’ajuntament donant al carrer major,  i l’originalitat de la mostra, diferent d’una exposició tradicional de pintura, ha fet que   la concurrencia hagi estat nombrosa i l’èxit de públic assegurat.

IMG_0804-200 IMG_0813-200IMG_0797-200IMG_0868-200IMG_0797-200IMG_0807barrachina

José Luis Sampedro i la visita del papa

agost 19th, 2011

cliqueu ací

SinSampedro

Un país rabiosament laïc!

agost 17th, 2011

Aquestes són les frívoles paraules recents de no sé quin bisbe, i a sota una missa a l’espai públic preparant  l’arribada del papa!

missa

Demencial

agost 14th, 2011

demencial PoyalesLa nit del 29 de desembre de 1936, a la curba de l’Esparragal en la província d’Avila, prop dels pobles de Candeleda  i Poyales del Hoyo, tres dones, Virtudes de la Puente Pérez de 53 anys, Pilar Espinoza Carrasco de 43 i Valeriana Granada de 26  i embarassada de mesos foren “passejades, ultrajades, assasinades i enterrades al mateix indret”.

Gràcies a l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) fa uns anys varen ser exhumades i enterrades en  una tomba del cementiri municipal de Poyales malgrat  l’oposició de l’alcaldessa del PP que segons conten en el poble era una descendent de qui les va matar, i es negava a cedir l’espai al cementiri. L’exhumació va tenir en aquell temps una gran repercussió inclus a la premsa dels Estats Units perquè era la primera vegada que un testimoni directe de nom Obuldia -morta d’ençà- assistia a una exhumació, desprès de tenir la satisfacció d’haver donat per fi sepultura a la seva mare . Obuldia tenia 12 anys al moment de lcrim.Tanmateix la van pujar al mateix camió, però se  salvà perquè un dels falangistes s’apiadà d’ella a l’últim minut. Obuldia va haver de conviure tota la vida amb els assassins de la seva mare i haver de passar al costat d’on intuia que estava enterrada.

El passat 30 de juliol, amb la sola potestat del seu càrrec, el reelegit actual alcalde, també del PP, ordenà obrir el panteó, sense la presència dels descendents que tant havien lluitat per donar als seus una tomba digna  , feu retirar els cossos que hi descansaven i inhumar-los de nou a escassos metres en la fossa comú del mateix cementiri, i sense que hi figuri cap nom ni la data en que foren assassinades.Per si no fora poc,  a principis d’any set represaliats de pobles veïns foren depositats en la mateixa tomba i els seus noms afegits a la làpida que havien sufragat els familiars de les tres dones sense cap registre ni que algú ho autoritzés i prengués la decisió. A la neta de Virtudes no li va agradar això i decidí  desenterrar la seva avia i donar-li sepultura junt al seu pare. Per això va comptar amb un amic de la famílaelecte també del PP que assetjat per la neta va obtenir l’autorització de desenterrar els 10 cadàvers, tornar a Virtudes el cos de la seva avia i tornar a enterrar els altres nou en la fossa comú!

Aquesta història és il·lustrativa de per què havien de passar tants anys amb la dictadura: per protegir amb la complicitat de tothom els vencedors  dels crims que havien comès. Els morts a mans dels vençuts varen tenir temps de ser censats, inventariats i publicitats.

I l’altra lliçó de la història és que el PP és el digne representant dels vencedors i no mou un dit que pugui aportar pacificació. A contràri, alimenta  la discòrdia allà on pot per  mantenir content el seu electorat franquista.

El tandem PP CiU

agost 6th, 2011

eleccions

Peridis El País

Els reflexes anti democràtics del PP valencià

agost 3rd, 2011

Fabra RicardoL’Expresident Camps, aquell que es sacrifica per Rajoy i Espanya,  havia negat a l’oposició de forma sistemàtica fins la seva obligada demissó un dret tan elemental com la mateixa democràcia, donar a l’oposició   els contractes passats pel govern valencià amb la trama corrupta Gürtel. Aquest mes de juny el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va sentenciar que aquesta negació  era anti constitucional. I ara Compromís ha tornat a enregistrar de nou les 1508 sol·lituds de documentació generada entre 2003 i 2008  que ja havia fet prenent així la paraula al nou president  Carlos Fabra que s’ha compromès a donar els contractes que Camps havia refusat. Ara veurem, ha dit  Mònica Oltra si és certa la predisposició de transparència i normalitat democràtica anuciada pel nou president en roda de premsa. Davant la matització posterior de Carlos Fabra sobre la seva promesa , Compromís d’entrada li ha exigit que  retiri  el recurs de cassació que el govern del PP va interposar contra  la sentència del TSJPV per continuar blindant l’accès de l’oposició a la documentació. Tot sembla indicar que en aquest tema i en d’altres Compromis estigui en la bona ona. També Esquerra ha sol·licitat la retirada del recurs del PP. I potser calgui lamentar un cop més la discreció dels socialistes valencians en aquest tema com en tants  altres.

Fonamentalismes

juliol 30th, 2011

SBreisvik2De la tragèdia deNoruega probablement es pot treure la conclusió -o millor dit- cal treure la conclusió,  que tots els fonamentalismes són tots igual d’execrables. Però no ens enganyem, de la mateixa manera que tots els polítics no són iguals, tampoc totes les ideologies són iguals.

Hi ha ideologies humanistes per qui el ser sagrat és la persona mentre que d’altres  busquen transcendències i veritats supremes i consideren que tot aquell que no pensa com ell és  el seu enemic,  i que les misèries humanes, propagació del Sida prohibint  els  contraceptius o la fam en el continent  africà, veritables escàndols inacceptables, sembla que siguin el preu a pagrar per la humanitat a canvi d’una hipotètica salvació eterna. La política i els polítics són l’emanació de nosaltres mateixos, ni pitxors ni millors,  i hem de pensar que les religions, malgrat l’enorme  influència i potència que els dona la fe dels seus seguidors i els grans mitjans econòmics dels que disposen o poden disposar ,  no són altra cosa!   I no solament les religions són incapaces d’erradicar el mal sinó que per les seves decisions  i doctrines susciten en mentalitats com les del jove norueg Anders Breivik un creuament de cables que l’han portat a considerar que l’assassinat d’un centenar de persones d’ideología contrària a la seva era un acte terrible  però necessari!Les religions potser hagin estat als inicis un factor de civilització difícilment compensat però pels enormes i múltiples conflictes armats de caràcter religiós generats per la lluita per la supremacia. Avui l’enfrontament directe  armat ha desaparegut per motius obertament religiosos però no, com es pot comprovar,  de la mentalitat dels diferents creients. Sense anar més lluny, als anys trenta la guerra civil espanyola, a part de factors internacionals que avui no es donen,   no s’explica altrament.   I no ens ha d’extranyar que el mateix Anders Breivik citi la  història d’Espanya amb el Cid Campeador i confessi la seva afinitat amb “hermanos i hermanas” de España 2000, Falange , Alianza Nacional  i Fuerza Nueva que són referència del perturbat norueg, i que la “Comunidad” valenciana actual, territori comanche  on campa lliure el feixisme espanyol, sigui citada al seu llibre. I no cal amagar el cap sota l’ala i cal denunciar amb contundència que lluny òbviament dels  actes terroristes sanglants , la filosofia  de Breivik,  no és diferencia, tan políticament  com religiosa,  de la del PP, tendència Aznar i “sus montañas cercanas”.

Per si les mosques

juliol 6th, 2011

aSin título-1

Antoni Castells dona cifres sobre el llegat de l’anterior govern

juliol 3rd, 2011

CSASTELLS

Durant temps l’ex conseller Antoni Castells ha guardat silenci per sentit de ressponsabilitat institucional des de que va deixar el govern malgrat rebre atacs injustos i infundats sobre el llegat del govern anterior del qual va ser resposable financer,  per part de la nova majoria a l’excepció, reconeix, del president Pujol i del coselller Mas-Colell. L’ha indignat sobretot l’acusació de que no es va donar informació completa i rigorosa al govern cosa que no  pot afirmar cap dels participants de les comissions de Traspàs. Castells va realitzar  un informe sobre la situació financera de la Generalitat de Catalunya que va ser donat a conèixer públicament i lliurat pel president Montilla al president Mas i pel mateix Castells al conseller Mas-Colell. Les dades eren, com no podia ser altrament, previsions en un nivell de cumpliment de l’objectiu del 2,4% del PIB previst pel 2010, si bé es va avertir que previsiblement al tancament de l’exercici que s’iniciava es produiria  una desviació d’un punt del PIB previst. S’ha dit afirma Castells que nosaltres vam xifrar el dèficit en 2.000  milions (2,4% del PIB) quan ha estat de /7.000. El dèficit hauria d’haver estat de 4.00 amb una previsió de sobre 7.000. I segons les darreres estimacions’ha de situar a 7.600.

La realitat és que El precedent govern va posar totes les cartes sobre la taula senyalant les previsions corresponents sense crear alarmisme i el nou govern va voler confondre realitat i previsions.

A més, cal dir que el dèficit actual no és degut al descontrol de la despesa del tripartit, sinó a la recessió i a la caiguda d’ingressos.

Castells nega que “Catalunya tingui  un dèficit i un endeutament (conseqüència directa) absolutament exorbitant, molt superior al de qualsevol altra administració, i que aquesta situació, afegeix, s’hagi produït com a resultat directe i gairebé exclusiu de la pèssima gestió del govern anterior, que va ser incapaç de controlar la despesa; i en alguns casos també s’ha dit com a resultat d’un molt mal sistema de finançament que, com és sabut, va ser negociat i acordat per l’anterior govern.”

Segons Castells el dèficit es produeix molt fonamentalment i substancialment perquè la recessió (una recessió que diu  no havíem tingut en setanta anys) provoca una caiguda absolutament excepcional dels ingressos. La causa del déficit és  la recessió i l’esclat de la bombolla immobiliària. Nega que el dèficit de laGeneralitat sigui excepcional i superior al de qualsevol altra administració. Les últimes dades liquidades que es tenen són les del 2009 i la Generalitat no va ser, ni de bon tros afirma, la comunitat autònoma amb més dèficit. Va ser la vuitena (i la tretzena amb el déficit més alt si es té en compte la liquidació definitiva del sistema de finançament. És a dir que  dotze CCAA presentaven un dèficit més elevat i només quatre un dèficit inferior al de la Generalitat.

Un cop ajustat amb la liquidació definitiva del model definançament, el dèficit liquidat final del 2010 (aquest exercici sobre el qual el nou govern ha fet tant soroll) serà inferior al del 2009.

I resulta que la desviació que s’haurà produït l’any 2010 ( 1,3% o 1,4% delPIB) és molt similar a la que conté el pressupost per a l’any 2011 que acaba de presentar al Parlament l’actual govern, que hauria de tenir un dèficit màxim de l’1,3% del PIB i que  com és sabut, ja ha anunciat que incomplirà aquest objectiu,amb un dèficit que serà, segons la previsió, del 2,66% del PIB. És a dir, una desviació de l’1,36% del PIB similar a la incorreguda pel govern tripartit. Això sí, a seva desviació  però, la presenten gairebé com “una mostra de virtut, fermesa i realisme”.

Les dades també demostraran afirma Castells que el dèficit liquidat definitiu de l’any 2010, feta la correcció de les bestretes, és inferior   i la Generalitat de Catalunya no és, ni de lluny,l’administració més incomplidora, ni la que està en pitjor situació financera. Castells no dubta en afirmar que el temps i les dades li donaran la raó com ja li  la estan donant les  del 2009. I demana ponderació i sentit institucional a l’hora de valorar en aquest punt l’acció del govern anterior.

D’altra banda, per ell el déficit tampoc  és degut a un mal sistema de finançament,  sinó perquè el govern de l’Estat no compleix, i a més també cal dir que el déficit seria superior sense el model de finançament que va pactar el tripartit.

Castells no considera que les CCAA tinguin un déficit elevat, malgrat  l’especial impacte de l’ensorrament dels impostos vinculats al cicle immobiliari i observa  la situació dels Länder alemanys que segons ell alguns d’ells tenen un nivell de deute que multiplica gairebé per set el que puga tenir Catalunya o el dels estats americans (amb Califòrnia) i ningú pensa que  e lque ha passat en aquests indrets és també responsabilitat del govern tripartit com tampoc és responsable del déficit públic espanyol que és molt més gran que el de les autonomies. Denunciant aquest fet va enviar una carta oficial i registrada a la ministra i vicepresidenta del govern; Castells veu en aquest discurs anti CCAAuna tentativa d’involució  del pacte constitucional per part d’alguns que consideren  l’Estat de les autonomies com  només un parentisi en la història d’Espanya. Ja sé  que no és el tema de l’article, però mentre uns parlen d’involució  i altres d’independentisme, seria hora que els socialistes  engeguessin per fí el carro del federalisme.

Tornant al tema del seu article, Castells és categòric: “La política que al llarg d’aquests mesos ha adoptat l’actual govern de la Generalitat i els partits que li donen uport respecte el llegat del govern anterior i la gravetat de la situació financera que s’ha trobat, és contrària a la realitat de les dades, impròpia del comportament institucional que cabria esperar d’un govern i completament contraproduent des del punt de vista dels interessos del país.

No cap el menor duote que Antoni Castells té una solvencia professional i fusta de president de la gGeneralitat i que  els conservadors li ho faran pagar. Quan s’acostin les eleccions, com a Rubalcaba li ho faran pagar car.

Castells ha volgut seguir la màxima d’Alfred de Vigny que va fer seva el General De Gaulle: “seul le silence est grand, tout le reste est faiblesse”.És el que ha fet durant el seu silenci “per no contribuir a magnificar encara més l’espectacle deplorable de situar les finances de la Generalitat en el focus de l’alarma de tot el mon,perquè els grans perjudicats éren la pròpa institució i la solvencia del país”.

Crec que hem donat l’essencial del seu missatge de Castells però aquells que les cifres apasionen poden seguir  amb més precisió les que dona a la seva conferència publicada a L’Hora:

http://www.noucicle.org/lhora/?p=4315http://www.noucicle.org/lhora/?p=4315

El púlpit

juliol 3rd, 2011

trona2