D'un temps, d'un pais

Si aneu a Metallenguatges polítics de Ferran Mascarell, podreu llegir l´article íntegrament. Per la meva part no em resistixc a extreure´n aquest paràgraf:

“Acabem amb l´ambigüitat del socialisme català. O bé és federalista plurinacional o no és res. Acabem amb la indefinició dels sobiranistes sobre el model d´Estat. Acabem amb la frivolitat de la independència amb data fixa. Acabem amb la instrumentalització partidista del concepte d´unitat. Enllestim la idea que l´espanyolisme és cosa de vells reflexos franquistes; acceptem que el nou espanyolisme reflecteix interessos també legítims i ha nascut en democràcia. Abandonem la tesi que som els millors i els més avançats. Reconeguem que no hem sabut idear una Espanya que serveixi, també, als interessos dels catalans. Acabem amb l´aberració que els federalistes, els sobiranistes i independentistes són políticament antagònics. Acabem amb els postulats fanàtics. Acceptem la transversalitat ideològica. Deixem de posar etiquetes banals a la gent que rebutja els partidismes. Liquidem el caïnisme de baixa intensitat que domina la política. Abandonem la idea que els principals enemics polítics dels catalans són els altres catalans que pensen diferent. Deixem de donar corda als principals adversaris de la Catalunya d´avui: els espanyolistes que interpreten que Espanya és una nació única, la seva. Abandonem definitivament la idea que els principals culpables dels nostres mals són els altres. Reconeguem les nostres incapacitats. Reconeguem que hem passat molt de temps sense pensar. Construïm un marc de referència compartit. Actuem plegats. Això és el catalanisme”.

Si aquesta presa de consciència es considera necessària a una Catalunya amb un PP residual, què no serà per un País Valencià, amb una dreta triomfant i encantada d´haver-se conegut!

No ja el Partit Popular -aquests no tenen remei, ni al País Valencià ni enlloc!- però sí la resta de partits valencians i la mateixa societat valenciana haurien de prendre exemple del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) i del Bloc nacionalista balear -tots dos al govern- així com de la mateixa societat illenca.

El Consell Social de la Llengua Catalana és un organisme assessor del Govern balear i acaba de proposar unes 1000 idees per enfortir la presència de la llengua del País a la societat i l´Administració. Aquestes idees han estat avalades per 60 representants institucionals i de col·lectius socials. Als debats a porta tancada en el Parlament hi van prendre part des de directives de col·legis religiosos fins presidents de federacions esportives. El representant del PP balear -com no- es va oposar al projecte i va esmenar a la totalitat el text, abandonant el Consell després de la votació. Els resultats foren presentats a la premsa per la consellera d´Educació del PSIB i la directora de Política Lingüística del Bloc.

No esmentarem les 1000 propostes del Pla de Normalització Lingüística; solament cal saber que una de les mesures és que els envasos i prospectes de medicaments -entre d´altres productes- hauran de ser en català; igualment que en educació serà un dret i garantía que el català “sigua la llengua pròpia del sistema educatiu, així com llengua vehicular habitual en la docència com en les activitats no docents, extraescolars i complementàries”. I pensant en la gent gran es preveu que l´alfabetització d´adults i la megafonia dels geriàtrics ha de ser en català. Entre els objectius figura també augmentar l´ús del català en tots els mitjans de comunicació i “concretar mecanismes de control entre els mitjans patrocinats” per les institucions. Publicar i emetre en català serà un requisit per rebre subvencions públiques, i en general, les ajudes institucionals tant per l´esport com per les entitats socials; la condició serà usar la llengua en les relacions, actes i edicions de mitjans. També hi ha l´objectiu d´arribar a que tot el personal de l´Administració que treballe de cara al públic “tingui el coneixement suficient de les dues llengües i utilitzi normalment el català com a llengua de treball”. O siga: a les Illes pretenen tot el contrari del que està perpetrant el PP al País Valencià en el tema de la llengua!

És evident que els resultats no s´esperen d´un dia per l´altre i el projecte “és un pla obert, sense mesures coercitives, impositives”. Però el que també és evident és que les esquerres balears, nacionalistes i no nacionalistes tenen ben clar el que volen; volen ser ells mateixos i no un succedani d´espanyols. Tant cert com que el PP és la dreta pura i dura i la dreta, entre moltes coses, és per essència nacional”¦ espanyola. I seria desitjable que aquells ciutadans que s´estableixen en territoris amb llengua pròpia i no fan el menor esforç per parlar-la tenint-ne´n la capacitat -i no parlem ja dels natius!- foren conscients que el que fan és emparar-se amb la llei del més fort, en aquest cas la de l´Estat.

Al segle XXI, la globalització serà cada vegada més una realitat. Tanmateix, quan més ens acostarem a la necessària governació a nivell global, més protagonisme prendran les identitats. Quan la defensa dels interessos no dependrà de l´existència de fronteres, més valor i respecte adquiriran les identitats diferenciades. Ho estem ja constatant avui: Europa, segons com, és més comprensiva amb les reivindicacions dels drets de les nacions sense Estat que els mateixos Estats, en particular l´espanyol; i això és així, simplement, perquè Europa no té res a perdre i sí molt a guanyar amb la diversitat; Espanya també, però no se´n vol adonar. Aquelles nacions que hauran resistit i sobreviscut a la imposició d´Estats unitaris, podran continuar existint i desenvolupar-se amb normalitat.

Quan això passi, si les esquerres valencianes no han reaccionat i alguns continuen anant a remolc i emmirallant-se amb l´adversari, molt em temo que els valencians haurem desaparegut com a poble, i el País Valencià haurà recuperat, en plenitud, l´estat tan enyorat pels mateixos de sempre, de “provincia levantina”.

Tot i sent legítim que alguns tinguen aquesta aspiració, cal reconèixer que hi han altres ambicions més nobles i molt més interessants pel País Valencià.