D'un temps, d'un pais

Les darreres declaracions de Miquel Iceta són lògiques, com molt del que diu.

Qui, amb dos dits de sentit pot no estar d´acord en que votar en contra dels pressupostos de l´Estat seria “obrir les portes al PP”? O amb aquesta pregunta: “A Catalunya li interessa que governi Mariano Rajoy o que governi gent que pensa com Manuel Fraga?”

En efecte, impossible de respondre afirmativament pel que fa als drets democràtics i menys encara socialment, però la qüestió no està aquí. I és tant que no és aquesta la qüestió que el mateix Iceta es contradiu quan deixa entreveure, en un intent de compensació, que el PSC “encara no ha dit que s픝 al nou sistema de finançament autonòmic.

Vol dir això que és impensable deixar l´Estat sense pressupostos però que condemnar Catalunya a un finançament “prorrogat” seria acceptable? Prenem en serio el nostre govern o solament en fem semblant?

La desvinculació de la negociació del nou finançament, de la votació dels pressupostos de l´Estat, és una decisió a la que el PSC ha estat arribant coaccionat i obligat per una jugada poc elegant del govern: el retard deliberat de l´acord de manera que aquest es produeixi després de la votació dels pressupostos al Congrés. Així, els diputats del PSC hauran de votar els pressupostos sense cap contrapartida que no sigui consentida pel “germà major” que sempre sap i pensa pel petit. És evident que els polítics tenen raons que la raó, en aquest cas els ciutadans ignoren, o millor dit, potser que no tinguin les mateixes.

Quan arribi el moment en que la majoria, a qui no li queda més remei que seguir el joc tot i sent conscient de les jugades, digui prou, s´haurà acabat el cicle.

I potser aleshores s´enfocaran millor els temes.

Els grans savis de l´economia deuen tenir raó quan ens prediuen diàriament catàstrofes, i ens diuen que el pitjor encara està per arribar.

I els menys savis es passen els dies repercutint i ampliant aquests auguris. Jo no dic que no ho hagin de fer, jo dic simplement que els menys savis en economia, els periodistes per exemple, haurien d´aprofitar les circumstàncies per bombardejar-nos també de reflexions. Per la meva part i com a simple ciutadà, em faig aquestes:

 Com és que durant tots aquests anys els bancs han anunciat increments de beneficis anuals de 20, 30, 35% i ara haguem “d´injectar” a les seves arques centenars de milers de milions d´euros. Les hipoteques escombraries en són la causa o l´excusa?

 En quina mesura serviran aquestes injeccions de diner el seu objectiu (acordar crèdits a empreses i particulars per reactivar l’economia) i en quina per arrodonir els comptes d´explotació de les entitats receptores?

 En nom de la sacrosanta autonomia de la gestió empresarial, mai arribarem a saber-ho. I en tenim el dret. Al fi i al cap són els nostres diners.

 Si el capitalisme justifica l´acumulació de capital com a motor de l´economia i del progrés, no seria lògic que el sistema financer mundial tingués previst una guardiola d´on tirar en temps de crisis, com fa tot bon empresari, o simple ciutadà que s´ho pot permetre?

 Tenir-la, segur que la té. I saber on està també. Haver-la de fer servir, això ja es una altra qüestió.

 Està clar que la famosa auto regulació del mercat es un mecanisme que funcionaria per sí sol en un veriable sitema de competència. Si haguessin d´intervenir els gurus, malament, com en el mercat del petroli quan els convé a tots, sobretot a les potències mundials).

 D´on surten tots aquests milions i milions d´euros que van apareixent? De la planxa a billets? És a dir de les nostres butxaques, i de les butxaques dels nostres fills i de les dels fills dels nostres… etc. O són estalvis que tenien els governs?

 En tot cas, que sigui el que sigui, com és que som capaços de trobar aquestes sumes astronòmiques i consentim que la fam mati milions de ser humans quan els experts diuen que en 30.000 milions, és a dir “calderilla” en comparació, es podria solucionar el problema?

 I el més trist de tot això. Què creieu que hauran retingut de tot el que està passant, aquell 40% de la joventut que confessa que no ha llegit ni un sol llibre en tot un any?