Amb aquest títol, l´editorial Dau acaba de publicar un llibre que recull els textos de caràcter cronístic escrits dia a dia durant la guerra civil.
El primer volum de l´obra ha estat presentat al saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat per l´editor, pel doctor Josep M. Bricall, pel representant de l’ajuntament de Barcelona senyor Jordi Martí, el de la Diputació senyor Jordi Laboria i el Vice-President del Govern de la Generalitat M.H. senyor Josep-Lluís Carod-Rovira.
La crònica és un gènere concret en la tradició catalana lligat a les seves instàncies de poder, la Corona amb les grans cròniques medievals que van, amb algunes interrupcions, del 1411 al 1713 -fins poc abans l´entrada de les tropes de Felip V a Barcelona- o la mateixa Generalitat amb el seu dietari.
Un dietari, el de la guerra civil, que ha sofert els avatars de tants dels seus protagonistes i que ha estat salvat de la destrucció de la guerra gràcies a la diligència del president Josep Tarradellas que el va passar a França i el guardà en temps difícils de l´ocupació nazi a la seva residència de Clos de Mosny a Saint-Martin-le-Beau. La Gestapo va escorcollar la casa però es va poder salvar perquè el pare del president havia tingut la idea d´enterrar els documents al jardí, protegits dintre d´uns bidons metàl·lics. Avui aquests documents es troben al monestir de Poblet i fan part amb tota la documentació llegada pel president, de l´Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
L´edició d´aquesta crònica en dos volums ha estat possible gràcies al patronat de l´Arxiu que ha comptat amb el suport institucional, la col·laboració d´un equip de professionals i de l´equip humà de l´arxiu.
Es tracta d´una edició molt acurada, tant en l’aspect historiogràfic com editorial, d’un document institucional de primer ordre, enriquit per més de seixanta fotografies, moltes també inèdites com els textos. És un llibre digne de la tradició cronística de Catalunya, imprescindible per al coneixement de la Guerra Civil i del paper que hi va exercir el Govern de la Generalitat.
Hi ha unanimitat absoluta a Catalunya -això sí per motius diversos- sobre la necessitat del nou finançament. També la líder del PP -com no!- troba reprovable la prudència del PSC. El govern tripartit ha donat la cara en el pols que manté amb el govern central i el president Montilla s´ha posat al davant d´aquesta justa i necessària reivindicació.
Les darreres declaracions de Miquel Iceta són lògiques, com molt del que diu.
Aquesta setmana, els presidents de Catalunya, Balears i dels Consells de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló han signat els estatuts per convertir l´Euroregió en una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), una forma jurídica prevista per la normativa europea que li permetrà gestionar i executar projectes finançats amb fons europeus. En aquesta nova etapa, l´Euroregió aspira a tenir un paper actiu en la Unió per la Mediterrània. Això permetrà impulsar nous projectes i estar en mesura d´avançar en el terreny dels fets en la perspectiva del projecte d´innovació, infrastructures i creixement sostenible que Maragall va impulsar inicialment.
La publicació d´excel·lents articles a la premsa catalana i de bons documentals a TV3 sobre temes polèmics que rarament tenen ocasió de llegir o veure el conjunt de la ciutadania espanyola em fa temer que s´accentuin encara més les diferències de percepció entre la societat catalana i la resta de la ciutadania espanyola sobre certs problemes i la manera de resoldre´ls. Crec que és un tema prou important per què polítics i intel·lectuals, d´una banda i l´altra de l´Ebre, se´n preocupin. I quan parlem de la necessària pedagogia, compartir certes emissions de televisió i no limitar a Catalunya alguns articles d´ “El País Cataluña” que farien molta més falta a l´Espanya profunda, podria ser un camí.
Avui, la germana desenvolupa una sèrie d’activitats artístiques, en particular la esculptura que podeu apreciar visitant la seva 
