D'un temps, d'un pais

Un dia qualsevol a la premsa valenciana.

Educació

El govern del PP valencià, contrari a l´assignatura Educació per la ciutadania, no ha trobat millor manera d´oposar-s´hi que decretar que s´ha d´impartir en llengua anglesa i ha emès una ordre que permet a les famílies objectores no cursar l´assignatura de forma presencial, tutelar el temari dels seus fills i a més ser avaluats de manera distinta a la resta de matèries Que què? No importa que aquesta posició pugui vulnerar varis decrets.

Però per sort, en aquest cas ha hagut reacció per part del cos ensenyant. Els directors d´institut de la província de València han acordat exigir a la Generalitat que “firmi per escrit una garantía jurídica de que impartir la assignatura d´Educació per la ciutadania en anglès no vulnera el dret dels usuaris a rebre aquesta assignatura en una de les dues llengües oficials reconegudes oficialment” i també exigeixen “la mateixa garantia de que, a l´oferir l´opció B d´avaluació d´aquesta matèria, no incompleixen ninguna norma de rang superior”.

La resposta del Conseller d´Educació, Alejandro Font de Mora (Font de Mora, un cognom tan bonic, no l´avergonyeix, Don Alejandro?) no s’ha fet esperar i immediatament ha amenaçat de deixar “sense plaça i sou “ als docents que s´adhereixin a la campanya de “desobediència civil”.

Són els docents, no els pares carques els incivils! Quan els convé, les lleis “del gobierno de la nación” no són “nacionales” i en lloc de recórrer-les quan les troben injustes, editen ordres que les anul·len o les desvirtuen!

Sindic de Greuges

Vint-i-quatre hores després de la publicació al Bolletí Oficial de les Corts valencianes (BOCV) de la nova reforma del Reglament d´Organització i Funcionament del Síndic de Greuges, el segon adjunt de la Sindicatura Carlos Morenilla s´ha autoproclamat defensor del poble de la Comunidad Valenciana a través d´un simple comunicat: “Ante el interés suscitado por algunos medios de comunicación en conocer la actual situación del Síndic de Greuges de la Comunidad Valenciana (“¦) Don Carlos Morenilla Jiménez comunica que: a fecha de hoy asume el desempeño, en funciones, del cargo de Síndic de Greuges de la Comunidad Valenciana con plenitud de facultades”.

Àngel Luna, portantveu socialista a les Corts ha recordat que “en un Estat de dret els càrrecs polítics o administratius s´ocupen en virtut d´un nomenament (“¦). Els únics que assumeixen els càrrecs en virtut d´una decisió pròpia són els colpistes. Qui firmarà el nomenament de Morenilla en el DOCV o el BOCV? Ningú?”

Urbanisme

En La Vila Joiosa, un poble d´Alacant, comencen en 1999 les obres de l´Atrium Beach, un luxós hotel amb llicència per deu plantes i 1400 habitacions.

En setembre de 2003, dos accidents laborals destapen que el complex tenia 22 plantes i 2000 habitacions que estaven fora d´ordenació.

El conseller de Territori, Rafael Blasco del PP anuncia una sanció exemplar i en setembre de 2004, el Consell acorda multar el promotor amb 12 milions d´euros y il·legalitzar l´excés d´obra.

En agost de 2005, el govern municipal, també del PP, aprova la sanció que recull la multa i la demolició de 15.000 dels 53.000 metros quadrats d´excés d´obra.

Fins aquí, de cara a la galeria, una actitud modèlica. Ara bé, per sota ma, la realitat és tota una altra.

La resolució del primer i únic expedient va ser comunicada fora del termini legal de sis mesos. Aquest fet ha dut al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) a donar la raó a la promotora del complex per defectes de forma i ha declarat nul·la la sanció.

El més significatiu és que l´ajuntament i el Consell, les dues institucions en mans del PP, van disposar de tres anys durant els quals podien -la comunicació del primer expedient havent esta realitzada fora dels sis mesos legals de temps- obrir tants expedients per infracció urbanística de la mateixa vigència de sis mesos com hagués calgut, i evitar així el que finalment ha passat. No ho van fer.

Han deixat passar els quatre anys de vigència que tenen les infraccions urbanístiques abans de prescriure definitivament i que no es pugui actuar legalment.

En saben molt aquesta gent! Al seu costat els demés corruptes semblen aprenents!

Justícia

Per enèsima vegada ha tornat a quedar-se sense cobrir la plaça del titular del Jutjat número 1 de Nules que instrueix la causa oberta contra el president del PP de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, per possibles delictes contra l´Administració pública i frau fiscal!

Quan s´arriba al País Valencià la qüestió de la llengua -sense parlar d’altres temes- fa que a u “li cau l´ànima als peus” com diem per ací.

A la ciutat en particular, et trobes a tot moment amb la situació que descriu l’extracte de “La bona educació dels ciutadans de les Bahames” de Ferran Suay que aquesta guia Què faig si?…, editada fa un temps per la Plataforma de la llengua i Acció Cultural del País Valencià, ha posat a la seva introducció.

Per poc que duri el poder del PP al País Valencià, no sé si tot no està ja perdut. Ara bé, en contraposició et trobes -en el tema de la llengua com en d’altres- en detalls esperançadors i gent “resistent”.

Però estem amb això… amb la resistència.

M´acaba d’arribar un article d´una tal Isabel Oliver, presidenta de l´Ateneo Republicano Blasco Ibáñez, Consideraciones acerca de la nacionalidad.

Aquests articles, al País Valencià, la gent sensata fa temps que no els hi fa cas, són objectes d’interès arqueològic. Però jo no dec ser sensat, tinc ganes de respondre i no sé per què.

Millor dit, sí que ho sé; perquè el bonic nom d´Ateneo Republicano Blasco Ibáñez es mereixeria millor causa.

A aquesta senyora, a qui no li manquen pretensions d´erudita, comença el seu treball per una definició enciclopèdica del “vocablo nación” i els seus orígens.

A partir d´aquí es recullen perles com aquestes:

Sobre la nació: “´conjunto de personas que hablan un mismo idioma´. El idioma por el que se reconoce al pueblo español en todo el mundo es el castellano; la lengua catalana es una derivación del lemosín o lengua hablada en el NO. del Macizo Central francés (…) Si a la raíz histórica nos remitimos, muy bien podría llamarse francesa y no catalana a esta lengua.”

Sobre l´ètnia catalana: “¿Un mismo origen étnico?: griegos, fenicios y cartagineses mantenían más viva la huella de sus antiguos asentamientos en el S VIII, en la región nordeste, hoy Cataluña, que en todo el resto peninsular.”

I així, tota una sèrie d´arguments sobre la “nación espanyola”, de com i quan es forma una nació, i per què Catalunya no és una nació, sense adonar-se la bona senyora que els arguments que utilitza en els dos casos són idèntics i si ben bé sabem on vol arribar, sovint no queda clar quan els arguments utilitzats són en contra o a favor de la diferenciació! D´això no crec que se´n pugui dir “claredat i rigor científic”, s’acosta més a una certa patologia.

La casualitat ha volgut que al mateix temps que llegia aquest article acabava de rellegir El País València i els altres, un petit assaig del 1972 d´Emili Gómez Nadal (un valencià que quan va haver d’exiliar-se va triar per a viure una altra València, la de França), prologat per M. Sanchis Guarner.

Cregua´m senyora Oliver, podrà conservar si vol les seues teories particulars sobre la creació de l´Estat espanyol o nació espanyola -com vulgua dir-li- i la no existència de la nació catalana, però li assegure que si llegix el llibre de E.G. Nadal rebrà una lliçó magistral d´humilitat i rigor científic.

I a més, aprendreu d´algú que ha estudiat el tema de què va “el nexe occità trencat a la batalla de Muret”, de la “vocació aragonesa i l´atracció peninsular sentides pels comptes de Barcelona” i de “la temptativa mediterrània”. I podrà llegir frases honestes com aquesta: “Perquè a l´hora de la formació de les nacions, amb l´entrada dels temps moderns, la nostra farà part del grup de les que no arriben a quallar, i que seran absorbides per altres més afavorides per la sort o millor adaptades al moment històric”.

Ja ho heu endevinat, senyora Oliver, per saber d´on vinc i qui soc, preferixc llegir gent com Gómez Nadal quan conclou: “Ni l´Occitània desintegrada, ni la Mediterrània marginada, ni l´Espanya desfasada foren el marc somniat per un acompliment col·lectiu sòlid i reeixit”. I en això estem molts valencians, en voler parlar i dignificar la nostra llengua i ser nosaltres mateixos.

Res a vore amb les vostres preocupacions reals que reveleu al final de l’article: “Deberían de ir posicionándose (nuestros políticos) porque si el Tribunal Constitucional resuelve a favor del Estatuto de Cataluña, y parece que tras el fallecimiento del magistrado García Calvo así va a ser, los valencianos habremos de soportar una invasión más agresiva”.

Tranquil·la senyora, des de fa massa temps, la sola invasió que suportem els valencians per part de persones com vostè i els “seus polítics”, és la d´una incultura interessada, generalitzada, agressiva i humiliant.