D'un temps, d'un pais

Un dia qualsevol a la premsa valenciana.

Educació

El govern del PP valencià, contrari a l´assignatura Educació per la ciutadania, no ha trobat millor manera d´oposar-s´hi que decretar que s´ha d´impartir en llengua anglesa i ha emès una ordre que permet a les famílies objectores no cursar l´assignatura de forma presencial, tutelar el temari dels seus fills i a més ser avaluats de manera distinta a la resta de matèries Que què? No importa que aquesta posició pugui vulnerar varis decrets.

Però per sort, en aquest cas ha hagut reacció per part del cos ensenyant. Els directors d´institut de la província de València han acordat exigir a la Generalitat que “firmi per escrit una garantía jurídica de que impartir la assignatura d´Educació per la ciutadania en anglès no vulnera el dret dels usuaris a rebre aquesta assignatura en una de les dues llengües oficials reconegudes oficialment” i també exigeixen “la mateixa garantia de que, a l´oferir l´opció B d´avaluació d´aquesta matèria, no incompleixen ninguna norma de rang superior”.

La resposta del Conseller d´Educació, Alejandro Font de Mora (Font de Mora, un cognom tan bonic, no l´avergonyeix, Don Alejandro?) no s’ha fet esperar i immediatament ha amenaçat de deixar “sense plaça i sou “ als docents que s´adhereixin a la campanya de “desobediència civil”.

Són els docents, no els pares carques els incivils! Quan els convé, les lleis “del gobierno de la nación” no són “nacionales” i en lloc de recórrer-les quan les troben injustes, editen ordres que les anul·len o les desvirtuen!

Sindic de Greuges

Vint-i-quatre hores després de la publicació al Bolletí Oficial de les Corts valencianes (BOCV) de la nova reforma del Reglament d´Organització i Funcionament del Síndic de Greuges, el segon adjunt de la Sindicatura Carlos Morenilla s´ha autoproclamat defensor del poble de la Comunidad Valenciana a través d´un simple comunicat: “Ante el interés suscitado por algunos medios de comunicación en conocer la actual situación del Síndic de Greuges de la Comunidad Valenciana (“¦) Don Carlos Morenilla Jiménez comunica que: a fecha de hoy asume el desempeño, en funciones, del cargo de Síndic de Greuges de la Comunidad Valenciana con plenitud de facultades”.

Àngel Luna, portantveu socialista a les Corts ha recordat que “en un Estat de dret els càrrecs polítics o administratius s´ocupen en virtut d´un nomenament (“¦). Els únics que assumeixen els càrrecs en virtut d´una decisió pròpia són els colpistes. Qui firmarà el nomenament de Morenilla en el DOCV o el BOCV? Ningú?”

Urbanisme

En La Vila Joiosa, un poble d´Alacant, comencen en 1999 les obres de l´Atrium Beach, un luxós hotel amb llicència per deu plantes i 1400 habitacions.

En setembre de 2003, dos accidents laborals destapen que el complex tenia 22 plantes i 2000 habitacions que estaven fora d´ordenació.

El conseller de Territori, Rafael Blasco del PP anuncia una sanció exemplar i en setembre de 2004, el Consell acorda multar el promotor amb 12 milions d´euros y il·legalitzar l´excés d´obra.

En agost de 2005, el govern municipal, també del PP, aprova la sanció que recull la multa i la demolició de 15.000 dels 53.000 metros quadrats d´excés d´obra.

Fins aquí, de cara a la galeria, una actitud modèlica. Ara bé, per sota ma, la realitat és tota una altra.

La resolució del primer i únic expedient va ser comunicada fora del termini legal de sis mesos. Aquest fet ha dut al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) a donar la raó a la promotora del complex per defectes de forma i ha declarat nul·la la sanció.

El més significatiu és que l´ajuntament i el Consell, les dues institucions en mans del PP, van disposar de tres anys durant els quals podien -la comunicació del primer expedient havent esta realitzada fora dels sis mesos legals de temps- obrir tants expedients per infracció urbanística de la mateixa vigència de sis mesos com hagués calgut, i evitar així el que finalment ha passat. No ho van fer.

Han deixat passar els quatre anys de vigència que tenen les infraccions urbanístiques abans de prescriure definitivament i que no es pugui actuar legalment.

En saben molt aquesta gent! Al seu costat els demés corruptes semblen aprenents!

Justícia

Per enèsima vegada ha tornat a quedar-se sense cobrir la plaça del titular del Jutjat número 1 de Nules que instrueix la causa oberta contra el president del PP de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, per possibles delictes contra l´Administració pública i frau fiscal!

Quan s´arriba al País Valencià la qüestió de la llengua -sense parlar d’altres temes- fa que a u “li cau l´ànima als peus” com diem per ací.

A la ciutat en particular, et trobes a tot moment amb la situació que descriu l’extracte de “La bona educació dels ciutadans de les Bahames” de Ferran Suay que aquesta guia Què faig si?…, editada fa un temps per la Plataforma de la llengua i Acció Cultural del País Valencià, ha posat a la seva introducció.

Per poc que duri el poder del PP al País Valencià, no sé si tot no està ja perdut. Ara bé, en contraposició et trobes -en el tema de la llengua com en d’altres- en detalls esperançadors i gent “resistent”.

Però estem amb això… amb la resistència.

M´acaba d’arribar un article d´una tal Isabel Oliver, presidenta de l´Ateneo Republicano Blasco Ibáñez, Consideraciones acerca de la nacionalidad.

Aquests articles, al País Valencià, la gent sensata fa temps que no els hi fa cas, són objectes d’interès arqueològic. Però jo no dec ser sensat, tinc ganes de respondre i no sé per què.

Millor dit, sí que ho sé; perquè el bonic nom d´Ateneo Republicano Blasco Ibáñez es mereixeria millor causa.

A aquesta senyora, a qui no li manquen pretensions d´erudita, comença el seu treball per una definició enciclopèdica del “vocablo nación” i els seus orígens.

A partir d´aquí es recullen perles com aquestes:

Sobre la nació: “´conjunto de personas que hablan un mismo idioma´. El idioma por el que se reconoce al pueblo español en todo el mundo es el castellano; la lengua catalana es una derivación del lemosín o lengua hablada en el NO. del Macizo Central francés (…) Si a la raíz histórica nos remitimos, muy bien podría llamarse francesa y no catalana a esta lengua.”

Sobre l´ètnia catalana: “¿Un mismo origen étnico?: griegos, fenicios y cartagineses mantenían más viva la huella de sus antiguos asentamientos en el S VIII, en la región nordeste, hoy Cataluña, que en todo el resto peninsular.”

I així, tota una sèrie d´arguments sobre la “nación espanyola”, de com i quan es forma una nació, i per què Catalunya no és una nació, sense adonar-se la bona senyora que els arguments que utilitza en els dos casos són idèntics i si ben bé sabem on vol arribar, sovint no queda clar quan els arguments utilitzats són en contra o a favor de la diferenciació! D´això no crec que se´n pugui dir “claredat i rigor científic”, s’acosta més a una certa patologia.

La casualitat ha volgut que al mateix temps que llegia aquest article acabava de rellegir El País València i els altres, un petit assaig del 1972 d´Emili Gómez Nadal (un valencià que quan va haver d’exiliar-se va triar per a viure una altra València, la de França), prologat per M. Sanchis Guarner.

Cregua´m senyora Oliver, podrà conservar si vol les seues teories particulars sobre la creació de l´Estat espanyol o nació espanyola -com vulgua dir-li- i la no existència de la nació catalana, però li assegure que si llegix el llibre de E.G. Nadal rebrà una lliçó magistral d´humilitat i rigor científic.

I a més, aprendreu d´algú que ha estudiat el tema de què va “el nexe occità trencat a la batalla de Muret”, de la “vocació aragonesa i l´atracció peninsular sentides pels comptes de Barcelona” i de “la temptativa mediterrània”. I podrà llegir frases honestes com aquesta: “Perquè a l´hora de la formació de les nacions, amb l´entrada dels temps moderns, la nostra farà part del grup de les que no arriben a quallar, i que seran absorbides per altres més afavorides per la sort o millor adaptades al moment històric”.

Ja ho heu endevinat, senyora Oliver, per saber d´on vinc i qui soc, preferixc llegir gent com Gómez Nadal quan conclou: “Ni l´Occitània desintegrada, ni la Mediterrània marginada, ni l´Espanya desfasada foren el marc somniat per un acompliment col·lectiu sòlid i reeixit”. I en això estem molts valencians, en voler parlar i dignificar la nostra llengua i ser nosaltres mateixos.

Res a vore amb les vostres preocupacions reals que reveleu al final de l’article: “Deberían de ir posicionándose (nuestros políticos) porque si el Tribunal Constitucional resuelve a favor del Estatuto de Cataluña, y parece que tras el fallecimiento del magistrado García Calvo así va a ser, los valencianos habremos de soportar una invasión más agresiva”.

Tranquil·la senyora, des de fa massa temps, la sola invasió que suportem els valencians per part de persones com vostè i els “seus polítics”, és la d´una incultura interessada, generalitzada, agressiva i humiliant.

Probablement no el coneixeran, es diu Andrés Martínez, president dels regants de Villena, País Valencià, i ha estat protagonista rellevant de la guerra de l´aigua encoratjada pel president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps i pel PP.

Desprès de promoure i encapçalar en els últims anys multitud d´actes i manifestacions, denunciant la sobreexplotació dels seus aqüífers, reclamant el transvasament de l’Ebre, oposar-se al canvi de la presa del transvasament Júcar-Vinalopó autoritzat pel govern, sota el pretext de que necessitava aigua de qualitat pels seus cultius, ara resulta que Andrés Martínez, president de la Comunitat de regants de Villena, autoritza la venta de 700 milions de litres a l´any a la multinacional francesa Danone per a la posta en marxa de una embotelladora d´aigua mineral de la marca Font Vella! A més, la planta embotelladora s´instal·larà, en part, en uns terrenys… del senyor president dels regants de Villena!

Com no podia ser altrament el PP no veu escàndol per enlloc, començant pel president de la Generalitat: es tracta d´una “iniciativa privada”. L´alcaldessa de Villena també del PP, Celia Lledó considera que és una operació “rendible per a tots”.

La festa no s´acaba aquí. El País/Comunidada Valenciana informa que una de les figures destacades en la reclamació del transvasament de l´Ebre i avui negociant en aigua, el ja més conegut per tots nosaltres Andrés Martínez, tramita des de l´any 2004 la requalificació d´un milió de metres quadrats per construir un camp de golf i 1200 vivendes! El projecte fou aprovat per l´ajuntament en l’anterior legislatura i està a l´espera de que la Conselleria de Territori reclassifiqui els terrenys de sol agrícola a urbanitzable.

Els terrenys són majoritàriament del tenista Juan Carlos Ferrero, un altre manifestant pro-transvasament de l´Ebre junt amb el PP, i una part, de la família Martínez (com no!). De la societat promotora, Prosport Golf, el 50% pertany al tenista i l´altre 50% a una empresa de la qual el gerent -bingo ho han endevinat- és … Martínez!

El País Valencià no té remei.

El Partit Popular no té remei i el País Valencià, sota la seva batuta, em temo que tampoc per molts anys.

El nom de Jaume I és omnipresent en places i avingudes del país i cada 9 d´octubre, com no ho poden evitar, les autoritats porten flors a la seva estàtua del Parterre i passegen la senyera pels carrers de la ciutat; aquesta manifestació l´emmarquen, això sí, en una espècie d´acte folklòric més, com les Falles i les mascletaes.

Però quan l´acte és de nivell, aquestes autoritats populars populistes practiquen la política de la cadira buida -com per la llengua- i Francisco Camps es queda a casa en la celebració del 800è aniversari d´un monarca que, enlloc d´annexar simplement els territoris conquistats, el primer que feia es dotar-los de Furs pròpis. Potser és això que no li perdona aquesta gent; prefereixen sens dubte l´esprit de qui va abolir aquests mateixos Furs; sens dubte no, segur!

A Poblet, on hi ha la tomba de Jaume I, han acudit tres presidents i una figurant muda, la representant del govern valencià, la consellera de Cultura Trinidad Miró. En aquest forum s´han expressat els presidents de Catalunya, Ses Illes i Aragón que no han negat l´innegable, “els vincles culturals i lingüistics” que els uneixen. Amb tota normalitat, amb tota responsabilitat. Uns vincles que el president Montilla considera que ens haurien de permetre enfortir la nostra projecció a l´exterior: “De nosaltres depèn que puguem escriure noves pàgines lliurement i amb igualtat.” “Junts som més forts y arribem més lluny”, va afirmar

Com assenyala la premsa, València va ser l´únic territori de l´antic regne que no va dedicar cap paraula oficial en un acte ple d´autoritats i representants de la cultura.

En front d´això, en una intenció “politiquera” i contradictòria, l´any que València dedicarà a l´anniversari pretén donar una visió de Jaume I com a “creador del Reino de València i de la identitat del pueblo valenciano”. I això que a València, segons molts d’ells, ja es parlava el valencià abans la seva arribada! Es celebrarà però a casa, entre glòries locals i “nacionales“ com toca.

A Poblet, si l´acte hagués consistit en una paella popular al ben mig de l´esplanada del monestir, fins i tot autocars hagués organitzat el govern de Francisco Camps!