D'un temps, d'un pais

El professor d’economia aplicada de la Universitat de València,  Manuel Sanchis i Marco acaba de publicar sota aquest mateix titular un excel·lent article a El País.

Fent honor a la seva professió  el professor encapçala l’article amb una sèrie de dades econòmiques  negatives del País Valencià que atribueix al fet  de que el Consell del PP està més preocupat en solucionar les seves causes judicials que en defensar els interessos valencians. La tasa del paro (23,83%)  està a pràcticament   quatre punts per sobre de la espanyola i en  el 2009 la reda per càpita valenciana ha caigut fins el 89,47% de la mitjana de l’Estat. I en educació el PV té un dels pitjors fracassos escolars de la CEOE. També senyala que la política del conseller Font de Mora ha fet que a Alacant  han sortit les primeres promocions d’alumnes que no han conegut  un col·legi autèntic sinó que han rebut tot l’ensenyament en barracons. Els serveis sanitaris ocupen la darrera posició comparats  als de les altres comunitats autònomes segons  la classificació elaborada per la Federació de Associacions per  la Defensa de la Salut Pública. L’autor considera que el Consell té dret a endeutar-se tot i tenint  el deute més elevat d’Espanya (16% del PIB) sempre que deixi als nostres fills i nets”pro u capital públic per créixer  i tornar el deute”. Aquest panorama és  molt poc honorable senes comptar les factures milionàries  amb projectes  com  els de Terra Mítica que impedeixen  invertir més i millor en educació, en universitats i investigacions d’avantguarda, en formació professional , i en sanitat i infraestructures.

Aquesta és la lamentable herència de “benestar” material que ens deixa el Partit Popular  al País valencià i allà on governa. Però diu l’autor,  als valencians ens fa més mal al rebre del Consell un llegat moral poc honorable, amb un president sota sospitat i tot un entramat de corrupció.

A tot això tenim una oposició  amordatzada controlant els mitjans de comunicació que ens priva d’una informació verídica sobretot tractant-se de Canal 9, la televisió pública.

Sanchis Marco acaba el seu article amb aquest paràgraf que reproduim integrament en n la seva versió original: “la negligencia de Mariano Rajoy otorga patente de corso a Camps, genera en el ciudadano desafección hacia la política, y le coloca en la mismísima frontera de una situación pre democrática. Si los valencianos queremos hacer frente a esto y defender nuestros derechos civiles, tendremos que recurrir al activismo político. La sospecha de que el PP de Mariano Rajoy y de Camps se financia con la caja B debe esclarecerse. De confirmarse, ello impediría a la oposición competir en igualdad de condiciones en las elecciones autonómicas. Además, no se puede amordazar a la oposición controlando férreamente los medios de comunicación, puesto que tenemos derecho a una información veraz, sobre todo, cuando se trata de la televisión pública.

Los valencianos hemos visto al presidente, junto con Rajoy y la plana mayor del PP, darse golpes de pecho ante el apóstol Santiago y ser hisopados por las autoridades eclesiásticas. También le vemos arrodillarse a menudo, incluso ante el propio Papa, en lo que es una actitud digna en un hombre de fe. Sin embargo, como representados suyos, le exigimos que, previamente, practique las genuflexiones a las que le obliga la política, no olvide que “la verdadera política no puede dar un paso sin haber antes rendido pleitesía a la moral (entendida como la construcción de un orden de derecho), pues toda política debe doblar su rodilla ante el derecho” (Kant). Por eso, está obligado a recibir con humildad las sentencias del Constitucional y otras que puedan llegarle en el futuro.

Nuestro president, como muchos cargos públicos del PP, está bajo sospecha. Ni juega limpio, ni respeta las reglas de la transparencia democrática socavando, de este modo, los cimientos de nuestra convivencia. Los valencianos somos gente honrada que no se merece tanta ignominia. Por eso, en las próximas elecciones autonómicas muchos votaremos a aquel candidato que, además de presidente, sea “Molt Honorable”.

Dels seus electors !

A més, el rialler Camps, ací a l’homenatge que ell mateix es va organitzar ahir a València va reclamar pel seu govern “una medalla mundial interplanetària!”. Rajoy no no va assistir a l’acte ni cap dirigent nacional del PP a l’excepció de l’alcaldessa de València, Rita Barberà la qual com es pot constatar s’ho va passar també molt bé.
Quan preguntes a un valencià de dretes pel cas “Gürtel”, el primer que et diu és: “Que no s’haurà venut Camps per tres vestits! Volent ignorar que els vestits solament són la punta de l’iceberg del cas dels innombrables contractes atorgats a dit per nombroses Conselleries i organismes de la Generalitat a la cara visible valenciana de la trama, “el gran amiguito del alma” del president.
I això no és tot. Ahir vam aprendre que José Miguel Escrig, el que fou director general de Pressupostos amb el primer govern de Camps, avui és subsecretari de la conselleria d’Economia. I que el conseller delegat de l’empresa de la Generalitat que construeix els col·legis i que gestiona un pressupost milionari ésJoséLuis López Guardiola.
Qui són i d’on surten aquests dos  personatges?
José Miguel Escrig és el germà de Victoria Escrig, sòcia al 50% de la farmàcia que regenta conjuntament amb la dona de Camps.José Miguel Escrig va vendre el 2005 a la dona de Camps la meitat de la farmàcia que regentava amb la seva germana, la qual és la dona de López Guardiola.

Supose que no us heu perdut amb aquests lligams entre germans, cunyats, socis i amics tan ben avinguts!

Com podem constatar, els interessos dels valencians estan en bones mans. Amb botiguers amb una gran visió de futur i de l’interès general.

En primer lloc, als valencians no ens ha de sorprendre, ni tampoc indignar. El comportament d’aquesta gent del Partit Popular respon a la lògica de les coses. I és al poble valenciàde  refusar no deixarse- manipular. En un primer temps obertament, el del “blavero” González Lizondo, i més tard dissimulant un poc més el Partit Popular i aprofitant tots dos la incultura generada per quaranta anys de dictadura franquista van arribar a voler fer creure que el valencià i el català no eren la mateixa llengua i,  ells tan espanyolistes,van estar a punt de fer fer a tota Espanya el ridicul  al pretendre enviar a Bruxelles dues versions d’una mateixa llengua! Com si Belgica  hagués volgut enviar el belga i el francés! Va salvar la situació el president Maragall oferint a Rodriguez aZapatero la possibilitat d’enviar a Europa una sola versió, la de les variants valencianes.

No permetem que confonguin el poble valencià.  Ni Ací, en aquesta ocasió ni en cap, mai ha hagut “imperialisme català”,   solament i exclusiva espanyolisme militant per part d’uns valencians que han renegat de ser valencians i deixat de parlar la pròpia llengua

Ens consta que molts valencians autèntics miren  TV3; probablement més dels que sintonitzen la radió. Però aquesta no és la qüestió. La qüestió és la voluntat del PP de tallar fins a l’arrel, en democràcia, allò que els seus avantpassats van abolir per les armes, unes relacions de bon veïnatge entre gent que comparteix una ateixa llengua i una cultura democràtica ,i la possiblitat que els valencians poc a poc s’adonin i puguin ser conscientsde tot el que els uneix als catalans. No és gens casualitat  que les dues societats es van trobar a la mateixa trinxera en defensa de la legalitat republicana mentre els hereus de “los nacionales” no tenen més obssessió que separar  i evitar tota possibilitat d’apropament entre  valencians i catalans; i per això estan disposats, a l’època de la globalització i de les comunicacions a escala planetària, a l’absurd de privar els valencians, primer de la televisió i ara de la radio en una  llengua que és la seua!

Actualment el govern de Camps, immers en les seves implicacions del cas Gürtel , no troba res millor a fer que amenaçar de multar  Acció Cultural, la proprietària, per cada un dels emissors sufragats per subscripció popular, amb que es fan arribar les emissions al Pais Valencià.  AccióCultural, o apaga els gols de Puyal, o haurà de pagar 5000.00 euros de sancció que com diu ACPV no poden  de cap de les maneres assumir. I mentre això passa, LuisUlibarri,  l’empresari de la contrucció vinculat al cas Gürtel participa de Punt Radio que  emet sense llicència  a través d’un emissor propietat de Radio Televisió Valenciana que no els cobra –fins el moment- els serveis prestats.

Així mateix no hi ha manera que la Conselleria de Justícia faciliti la llista dels requirimentsque diu haver  enviat a les 88 radios que emeten sense llicència, com tampoc els de la xarxa de Ràdios Municipals que agrupa tretze emissores municipals, la majoria de les quals també emeten sense llicència i de les quals tampoc es tenen notícia dels requeriments enviats. És el regne de l’arbitrari més absolut. Fins a quan? Fins que els valencians ho tolerem.

La sort que tenim  és que , per alguns que no poden fer altrament la moda és jugar a la democràcia perquè vui en dia els sublevaments  militars ja no es porten, el darrer fracassà el 23 F del 1983.